La llei del mar
L'altruisme humà, tant individual com grupal, xoca sovint amb les altes institucions governamentals. És incongruent i contradictori la creació d'estaments que aglutinen diferents estats per tal d'ajudar-s'hi mútuament i, tanmateix, ser capaços de tancar els ulls quan han d'ajudar els països subdesenvolupats, un tercer món que escapa de la fam i les guerres per trobar un lloc on (sobre)viure. El film explica la història dels creadors d'Open Arms, uns socorristes intrèpids que davant la imatge impactant d'un xiquet mort ofegat a les aigües del mar Mediterrani decideixen, altruistament, acudir a salvar vides humanes. Tot i això, es topen amb la incomprensió, la insolidaritat i la indiferència d'alguna gent del lloc i de la policia.
La lluita d'Òscar (fantàstic Eduard Fernandez) junt amb el seu company i la seua filla és incansable: un exemple impagable d'humanitat. Què seria del món o com funcionaria si la majoria de nosaltres tinguérem un percentatge ínfim de l'esperit solidari que posseeix el protagonista. El moment culminant es plasma a la pel·lícula amb l'entrevista amb una demolidora i contundent denúncia a la indiferència (la nostra indiferència) de la comunitat europea. "L'efecte crida el fa la Unió Europea venent armes a Síria". "No oblidem que aquesta gent que estem traient de l'aigua està fugint d'una guerra. Nosaltres som els únics que complim la llei. La llei del mar diu que cal protegir la vida, que no cal deixar un nàufrag a la deriva i això és el que fem nosaltres. Ni més ni menys". "La Unió Europea no existeix, continua sent el mercat comú. Si pots salvar una vida estenent-li una mà per treure'l de l'aigua i no ho fas això no és passivitat, això és inacció deliberada: això és un homicidi. Deixar morir una persona a l'aigua és un crim: què hi ha més important que la vida? Estem convertint el mar Mediterrani en una fossa comuna."
Mediterráneo, té els seus llums i les seues ombres, de vegades el relat, especialment de pare i filla, resulta una mica forçat, però per les seues impactants imatges, pel seu compromís de solidaritat envers els altres i per la seua impagable voluntat de despertar consciències és absolutament, de visió obligada.
Direcció: Marcel Barrena
Intèrpretes: Eduard Fernández, Dani Rovira, Anna Castillo, Sergi López, Àlex Monner, Melika Foroutan, Patricia López Arnaiz, Vassilis Bisbikis, Giannis Niaros, Drosos Skotis, Yiota Festa, Constantin Symsiris
Intèrpretes: Eduard Fernández, Dani Rovira, Anna Castillo, Sergi López, Àlex Monner, Melika Foroutan, Patricia López Arnaiz, Vassilis Bisbikis, Giannis Niaros, Drosos Skotis, Yiota Festa, Constantin Symsiris
Guió: Danielle Schleif. Historia: Marcel Barrena, Óscar Camps
Música: Arnau Bataller
Fotografia: Kiko de la Rica
Música: Arnau Bataller
Fotografia: Kiko de la Rica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada