El so d’un telèfon dona pas a l’estil que els germans Davies van definir en el panorama rock i que tanta influència tingué en les generacions posteriors. La beatleliana “Party Line” dóna accés a diferents matisos: des de la trepidant base melòdica que els caracteritza passant per incursions orientals de gran qualitat com “Fancy”, així com jocs de clavicordi en “Too Much on my Mind” i homenatges com el que li fan a Chuck Berry en “Holiday in Waikiki” fins arribar a monumentals clàssics del grup com “Sunny Afternoon” que s’identifica per la seua gran línia de baix.Punts negres com “Most Exclusive Residence for Sale” amb cors molt poc encertats i alguna que altra cançó que s’haguera pogut obviar no entelen un treball pioner, apreciable i que consolida el caràcter clàssic d’una banda imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada