L'exploració humana a través dels sentiments de les persones que han patit ferides emocionals al llarg de la seua vida suposa un magnífic exercici artístic i didàctic que en aquest cas, Moonlight, ha sabut explotar encertadament. La pel·lícula —amb una narració dividida en capítols, fent joc amb els noms i malnoms del protagonista (Little-Chiron-Black) que corresponen respectivament a la seua infància, adolescència i maduresa— té la virtut de no aturar-se únicament en l'acció sinó que, mitjançant el seu ritme pausat i els necessaris silencis, tracta de mostrar què s'amaga a l'interior del seu personatge i com evoluciona el seu desenvolupament afectiu.
Chiron, malgrat la seua primerenca edat, ja comença a experimentar tremends colps a la vida: pertanyent a un nucli familiar desestructurat —sense figura paterna i amb mare drogadicta— és, a més víctima de l'assetjament físic i psicològic continuat per part dels seus companys d'escola a causa de la seua presumible condició sexual.
El film aborda d'una manera valenta el bullying, les drogues i l'homosexualitat manifestats en els sentiments oprimits i els seus consegüents bloquejos emocionals, fet que suposa un honest estudi al respecte. No obstant això, crec que la cinta compta amb una llacuna important. Al meu entendre la història grinyola una miqueta en el paper protector que juga el personatge de Juan; ¿realment un traficant de crac pot actuar com si fora un treballador social amb aquesta enorme capacitat d'empatia?
Chiron, malgrat la seua primerenca edat, ja comença a experimentar tremends colps a la vida: pertanyent a un nucli familiar desestructurat —sense figura paterna i amb mare drogadicta— és, a més víctima de l'assetjament físic i psicològic continuat per part dels seus companys d'escola a causa de la seua presumible condició sexual.
El film aborda d'una manera valenta el bullying, les drogues i l'homosexualitat manifestats en els sentiments oprimits i els seus consegüents bloquejos emocionals, fet que suposa un honest estudi al respecte. No obstant això, crec que la cinta compta amb una llacuna important. Al meu entendre la història grinyola una miqueta en el paper protector que juga el personatge de Juan; ¿realment un traficant de crac pot actuar com si fora un treballador social amb aquesta enorme capacitat d'empatia?
MOONLIGHT. 2016. USA. Color.
Direcció: Barry Jenkins
Intèrprets: Trevante Rhodes, Naomie Harris, Mahershala Ali, Ashton Sanders, André Holland, Alex R. Hibbert, Janelle Monáe, Jharrel Jerome, Shariff Earp, Duan Sanderson, Edson Jean
Guió: Barry Jenkins (Historia: Tarell Alvin McCraney)
Música: Nicholas Britlell
Fotografia: James Laxton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada