dissabte, 5 d’octubre del 2019

(3) PAISÀ, de Roberto Rossellini (1946)

 La crua realitat
Uns dels majors assoliments d'aquest film de Rosellini és que mostra la crua realitat tal com és. Normalment les històries de la vida, més encara si es basen en conteses bel·licoses, no acaben bé. Tanmateix, la indústria cinematogràfica s'ha encarregat un munt de vegades d'edulcorar guions, per traure-li'n més rèdit a la producció, clar està. I així és com el realitzador italià, en aquesta segona pel·lícula de la seua anomenada "trilogia neorealista" sobre la guerra, dibuixa un esborronador paisatge dividit en sis parts, totes separades i interconnectades alhora mitjançant l'alliberament d'Itàlia pels aliats. 
Al primer relat podem gaudir de poesía pura quan sorgeix el trobament entre Carmela i el Sergent Joe. La diferència de l'idioma no suposa cap entrebanc per traure la llum de les emocions de cadascun. Bell sentiment profund que només pot truncar la violència de les guerres i que condueix a la misèria més absoluta del segon episodi; on la relació entre el xiquet i el militar americà deixarà a aquest últim trastocat per la dissortada vida del primer. 
La tercera part parla de tot allò que haguera pogut ser i que no és quan estem immersos en un conflicte bèl·lic. Relacions impossibles i, sobretot, la necessitat de sobreviure. Necessitat per culpa de la fam, ombra que aguaita amb les seues urpes preparades. La gent, Francesca en aquest cas, ha de resistir com siga i és ací quan el director planteja la injustícia social de la prostitució. 
L'amor trencat, la lluita de religions i l'abatiment de partisans i americans per part de les tropes alemanyes -a la quarta, cinquena i sisena sessió, respectivament- al costat de la utilització d'actors no professionals mostren i emfatitzen, més si és possible, aquest panorama desolador i de sofriment que vol transmetre el film. Absolutament recomanable. 

PAISÀ . 1946. Itàlia. Blanc i Negre.
Direcció: Roberto Rossellini
Intèrprets: Maria Michi, Gar Moore, Carmela Sazio, Dots M. Johnson, Harriet White, Bill Tubbs, Dale Edmonds
Guió: Federico Fellini, Roberto Rossellini, Sergio Amidei
Música: Renzo Rossellini
Fotografía: Otello Martelli