A San Francisco, fins al gener de l'any 1967 l'LSD estava permès i a partir d'aleshores es va il·legalitzar. Grups com Greatful Dead o Jefferson Airplane eren abanderats d'aquesta substància. Aquest "coixí surrealista" que comentarem el podríem definir com un extracte d'aquesta filosofia de vida abraçada a l'hedonisme.
Surrealistic Pillow és un excel·lent treball de la banda californiana Jefferson Airplane composta per onze pinzellades psicodèliques embolicades per la inquietant veu de Grace Slick.
Aquesta obra es caracteritza per ser un intent d'anar més enllà, és a dir; en cada tema la banda no s'expressa només passió pel blues, beat o rock, sinó que trobem alguna cosa nova, original i diferent que crida poderosament l'atenció: no s'assembla a res del que s'ha escoltat anteriorment. A més d'aquest tret innovador, el disc es distingeix per la guitarra àcida de Jorma Kaukonen trufada amb ritmes refulgents que estan condensats en un suggerent binomi folk-rock.
Conegut com l'àlbum de l'"Estiu de l'amor" destaca per peces emblemàtiques com els hits "Somebody to Love" i la lisèrgica i himne del moviment hippy "White Rabbit": una fascinant lectura psicodèlica d'"Alícia al país de les meravelles" a través de l'àcid que va ser gravada el 1966 quan el LSD encara era legal.
Així mateix compta amb melodies cadencioses com "How do You Feel", "Today" o "Come Back to me", animosos i enèrgics talls rock; "She Has a Funny Car", viatges cap a la lluminositat; "D.C.B.A.", psicodèlia poppy; "My Best Friend" i "3/5 of a Mile in 10 seconds" i hipnòtics instrumentals com "Embryonic Journey".
La guinda a aquest fantàstic plàstic la trobem -valga la redundància- amb l'estupenda "Plastic Fantastic Lover", expeditiva trallada rockera i verbal amb una atractiva conjunció grupal.
Cançons destacades en el disc (clicar per escoltar):
Somebody to Love
White Rabbit
Plastic Fantastic Lover
D.C.B.A.
Per escoltar el disc complet:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada