(3) JOKER, de Todd Phillips (2019)

Revolució, bogeria i espiral de violència

Hi ha tres components que s'entrellacen i actuen com a suport dels esdeveniments al llarg d'aquest film. Primerament, es troba l'aspecte revolucionari: una mena de manifest antisistema que queda reflectit en l'inconformisme del protagonista davant de tanta injustícia. Així, la seua rebel·lió contra un ordre establert controlat pels més poderosos donarà lloc al segon punt de l'obra, és a dir: el seguiment messiànic de les seues accions tot exercint com a metàfora dels indignats que busquen una societat més igualitària.
El tercer element seria la bogeria. La pertorbació mental d'Arthur Fleck propiciada pel seu ambient familiar, roman moderadament latent i té el seu detonant quan mata els seus tres atacants al metro. Aquí la pel·lícula condueix a una qüestió bastant agitadora per a les nostres ments conservadores: ¿mereixien la mort aquests tres indesitjables? Una gran majoria dels espectadors, segurament, se sentiran identificats amb la reacció del feble davant del fort i és, a partir d'ací, quan la pel·lícula comença a sacsejar les nostres consciències. 
No obstant això, aquesta triple coexistència fa que tot es quede a mitjan camí perquè ni s'acaba de concretar ni tampoc de definir la proposta "trenca-esquemes" que al principi es preveia. Tot i això, és un film que val la pena veure: l'atractiva atmosfera cinematogràfica, la magistral interpretació de Joaquin Phoenix i la invitació a la reflexió per a les ments més endormiscades així ho avalen . 

 

JOKER. 2019. USA. Color. 121 Min.

Direcció: Todd Phillips

Intèrprets: Joaquin Phoenix, Robert De Niro, Zazie Beetz, Frances Conroy, Brett Cullen, Bill Camp, Shea Whigham, Dante Pereira-Olson, Douglas Hodge, Jolie Chan, Bryan Callen, Brian Tyree Henry
Guió: Todd Phillips, Scott Silver

Música: Hildur Guðnadóttir
Fotografia: Lawrence Sher