Els drames de la immigració i la dependència
En Amador queden reflectits dos tipus de drames que estan molt enquistats en la nostra societat. El primer és el de la immigració: Marcela emigra a Espanya amb la finalitat de trobar una feina i una economia amb la qual ajudar a la seua família, no obstant això es topa amb el ressò de l'explotació —personificat en empresaris capaços d'oferir treballs de moltes hores a sous ínfims i sense seguretat social—. El segon seria el de la gent gran dependent: Amador, desproveït de l'emparament de la seua família i de l'Estat, ha de passar els seus últims moments sense l'atenció merescuda, sort que troba en Marcela un alleujament a la seua situació.Malgrat que tots dos protagonistes són mons absolutament diferents, s'estableix entre ambdós un llaç molt fort que va augmentant al llarg de la seua relació.
Ressaltar la bella connexió amb Puri, la prostituta que visita cada dijous a Amador; dos éssers marginals amb converses aparentment vulgars però que, no obstant, tanquen una immensa profunditat sobre la saviesa de la vida.
Fantàstica l'ambientació i la realització d'Aranoa a través de les superbes interpretacions de Magaly Solier i Celso Bugallo: gestos, mirades directes i fugisseres, somriures quasi imperceptibles ..., fan que el drama subjacent en cada història personal cobre més sentit en aquest film didàctic, social i compromès.
AMADOR. 2010. Esp. Color. 112 Min.
Direcció: Fernando León de Aranoa
Intèrprets: Magaly Solier, Celso Bugallo, Pietro Sibille, Sonia Almarcha, Fanny de Castro, Antonio Durán, Eleazar Ortiz, Raquel Pérez, Manolo Solo, Mayra Terry
Guió: Fernando León de Aranoa
Música: Lucio Godoy
Fotografia: Ramiro Civita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada