Tragicomèdia emocional
Charles Chaplin sempre ha sabut conjugar com ningú els moments tràgics amb els còmics. A més, en el rerefons de les seues pel·lícules subjau una profunda reflexió sobre l'essència dels éssers humans. En els primers compassos de The Kid ja podem observar com el realitzador mostra que davant de nosaltres no tenim una vida fàcil: la diferència de classes, la fam, la misèria, l'abandó ... Així, a mesura que el metratge avança, el film aprofundeix en els sentiments humans —exemplificat a la metamorfosi del seu protagonista— a través de la relació entre el vagabund i el xiquet. El segueix un cúmul de seqüències hilarants a través d'una intel·ligent utilització del slapstick que desemboquen en la sublim escena del somni. En ella, el director planteja la impossibilitat d'un món millor. Com la cançó de Lennon, podem imaginar una societat que viu el moment i que viu en pau, sense propietats, sense cobdícia i compartint amb els altres. No obstant això, malauradament no és així, ja que en el nostre context social cohabitem amb l'egoisme, l'enveja, la gelosia —genials els dimoniets—-, és a dir: sentiments negatius contra els quals haurem de lluitar per poder gaudir d'una vida relativament sana.
El final, emocionant, dóna bon compte del mestratge de Chaplin a l'hora de furgar en les nostres emocions. Magnífica
Direcció: Charles Chaplin
Intèrprets: Charles Chaplin, Jackie Coogan, Edna Purviance, Carl Miller, Tom Wilson, Henry Bergman, Lita Grey
Guió: Charles Chaplin
Fotografia: Rollie Totheroh
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada