dilluns, 10 de febrer del 2020

(3) L'ARPA BIRMANA, de Kon Ichikawa (1956)

 La reivindicació de la filantropia
La proposta de l'art com a arma llancívola contra un estat d'ordre injust és un símptoma inequívoc de compromís. Canalitzar aquesta empresa a través del seté art suposa una àrdua tasca de la qual Ichigawa va saber sortir airós en aquest bell, metafòric i poètic al·legat pacifista.
L'arpa birmana arranca amb uns quants brins d'humanitat que, dins de la barbàrie, van engrandint a mesura que la trama evoluciona. Sobreïx en el film una estètica filosòfica conceptual associada a valors utòpics i revolucionaris com la solidaritat, la pau i l'empatia, pilars que actuen com a contrapés a l'atrocitat i la desraó de les conteses bèl·liques.
Cal destacar la seua encertada banda sonora, l'ús de l'arpa i la música com a element vertebrador comunicatiu, les sòbries interpretacions i la seua emotiva missiva final.

BIRUMA NO TATEGOTO. 1956. Japón. Blanco y Negro. 116 Min.
Direcció: Kon Ichikawa
Intèrpretes: Rentarô Mikuni, Shôji Yasui, Jun Hamamura, Takeo Naito, Ko Nishimura, Hiroshi Hijikata, Sanpei Mine, Yoshiaki Kato, Sojiro Amano, Yôji Nagahama, Eiji Nakamura, Shojiro Ogasawara
Guió:  Natto Wada (Novela: Michio Takeyama)
Música: Akira Ifukube
Fotografia: Minoru Yokoyama