dissabte, 1 de febrer del 2020

(2) EL CEL SOBRE BERLÍN, de Wim Wenders (1987)

  Cant a la vida
Wenders plasma amb aquest relat màgic unes interessants reflexions introspectives a través de les aventures d'una espècie d’"àngels de la guarda" la comesa dels quals és ajudar a aquelles persones que estan passant per moments transcendentals en la seua vida (amb les seues pors, preocupacions, records i desesperances). 
Cel sobre Berlín és un cant poètic a la vida. Els àngels parlen de les xicotetes coses i dels xicotets detalls (elements als quals normalment els mortals no els fem cas). Aquesta confrontació entre l'espiritual i el terrenal resulta molt suggestiva tenint en compte que, justament, passa el contrari en la nostra vida, és a dir; davant la falta de respostes solem abraçar-nos a allò que està fora de la nostra experiència. Igual que el poema d'Allan Poe en què els àngels envejaven l'amor, Damiel enyora aconseguir-hoa través dels seus sentiments i desitjos cap a la xica del circ. 
El film és una faula sobre la quotidianitat, sobre el que és humà, sobre la soledat i sobre la companyonia amb una recurrent al·lusió -a través de la veu en off a la infantesa. Cal destacar les seues belles imatges, les seues referències a les marques de la guerra, la seua banda sonora, l'ombra de Nick Cave, les picades d'ullet a Godard, Ozu, Truffaut i Vadja i la seua reivindicació per les xicotetes coses que engrandeixen la nostra existència. 
Sí que es podria atribuir a la pel·lícula una sensació de lentitud i una falta de ritme que li resta qualitat al conjunt. No obstant això, estem davant d'un film amb aspectes interessants i amb uns esplèndids Bruno Ganz i Peter Fall (molt intel·ligent la introducció del seu personatge de ficció de Colombo).
  
DER HIMMEL ÜBER BERLIN (WINGS OF DESIRE) . 1987. RFA. B/N. 128 Min.
Dirección: Wim Wenders
Intèrpretes: Bruno Ganz, Peter Falk, Solveig Dommartin, Otto Sander, Curt Bois, Hans Martin Stier, Elmar Wilms, Lajos Kovacs, Bruno Rosaz
Guió:  Wim Wenders (Novela: Peter Handke)
Música: Jürgen Nieper
Fotografia: Henri Alekan