El realitzador italià explica la història de Wanda, una jove italiana acabada de casar que se sent absolutament disgustada amb la seva vida actual. Lectora voraç de fotonovel·les, anhela tenir una trobada amb Fernando Rivoli, el galant i xeic blanc de la seva revista. Aprofitant la seva lluna de mel a Roma, abandona el seu marit per trobar-se amb el seu "príncep blau". El que en un principi sembla ser una trobada furtiva i exprés, fa un gir inesperat.
La pel·lícula està envernissada de deliciosos tocs còmics, amb situacions d'embolics en què el marit Ivan Cavalli es troba en una tessitura de constant tensió: dubtes sobre la seva dona, aparentar bones formes amb la família, etc. I darrere de tot aquest escenari hi ha una lliçó o, més aviat, un reflex de la vida mateixa en forma de contrastos entre l'ideal i el real: una lluita interna que tenim els éssers humans des de la nostra existència. De vegades, no en queda més que resignar-se i conformar-nos amb el que tenim: "tu ets el meu xeic blanc", com li diu Wanda Giardino Cavalli al seu marit al final de la pel·lícula o, per contra, confiar en nosaltres mateixos i anar fins al final.
.
LO SCEICCO BIANO. 1952. Itàlia. Blanc i Negre. 88 Min.
Direcció: Federico Fellini
Intèrprets: Alberto Sordi, Brunella Bovo, Leopoldo Trieste, Giulietta Masina, Lilia Landi, Ernesto Almirante, Fanny Marchiò, Iole Silvani, Gina Mascetti
Guió Federico Fellini, Tullio Pinelli, Ennio Flaiano. Història: Michelangelo Antonioni
Música: Nino Rota
Fotografia: Arturo Gallea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada