(3) EL BUEN PATRÓN (2021), de Fernando León de Aranoa

 L'equilibri hipòcrita del patró

L' abús de poder i la creença supremacista —només pel simple fet d'ostentar una posició social acomodada— de tenir un control sobre les vides dels altres és un dels exercicis més abjectes que poden existir a la humanitat. El respecte, entés com el valor suficient i indispensable per a salvaguardar una perenne salubritat en les relacions humanes és un dels pilars fonamentals amb què s'haurien de basar les relacions laborals. Tanmateix, malauradament, encara deambulen pel món laboral empresaris decimonònics amb l'arcaic convenciment que l'humanisme està confrontat amb la rendibilitat en els negocis. 

A manera de sàtira, Aranoa reflecteix a El buen patrón aquests comportaments instal·lats al subconscient d'un bon grapat d'empresaris. Comportaments impregnats d'un capitalisme hipòcrita pervers. La pel·lícula té una arrencada una mica decebedora perquè com a espectador fa la sensació d'estar davant d'una simple comèdia superficial, però, afortunadament, els dubtes es van dissipant a mesura que avança el metratge. La història comença a aprofundir en els personatges i en les conductes socials de determinats grups (classe treballadora, directius, famílies acomodades, col·lectius oprimits) i especialment en el nexe jurídic que hi ha entre empresari i treballador. La falsedat, la submissió, la injustícia, la lluita pels drets, l'engany, les reverències forçades... són conceptes que desfilen com a part d'un entramat que indefectiblement i, tal com la societat està muntada, ens toca viure al llarg de la nostra existència. 

A l'obra, hi ha diferents històries que entrellaçades conformen el seu producte final: l'afany controlador de Blanco, la lluita reivindicativa de José, els problemes de Miralles amb la seua dona, el joc pervers de Liliana, l'irreverent Khaled i, finalment, l'obrer Fortuna, el seu fill i el seu grup neonazi. Tot dirigit, vigilat i supervisat pel patró a través d'un sempitern equilibri (la metafòrica balança) que té com a objectiu amassar riqueses i viure una vida en mode imperial (cosa que passa quan la vanitat es converteix en una forma de vida). 

Per acabar, és important ressaltar el magnífic treball de Javier Bardem, demostrant —una vegada més— la seua versatilitat actoral.

EL BUEN PATRÓN. 2021. Espanya. Color. 120 Min.

Direcció: Fernando León de Aranoa
Intèrpretes: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo, Yaël Belicha, Martín Páez, Daniel Chamorro, María de Nati, Mara Guil, Pilar Matas

Guió:  Fernando León de Aranoa
Música: Zeltia Montes
Fotografia: Pau Esteve Birba