(3) LA SEUA PROPIA VÍCTIMA (1964), de Paul Henreid

Odi i caïnisme

Edith no sabia que la venjança es transformaria en justícia poètica (o no tan poètica) quan va començar a maquinar la seua estratègia per assassinar i suplantar la personalitat de la seua germana Margaret De Lorca. Davant d'aquest comportament s'obre per a l'espectador –si no un dilema ètic– sí un problema d'identificació: donaríem suport a algun personatge o per contra censuraríem les seues actituds? L'únic que podem afirmar és que no sabríem com actuar davant d'una rancúnia latent com la que tenia Edith durant tants anys. De fet, al principi podríem acostar-nos-hi per la seua condició de treballadora i per ser víctima d'una germana sense sentiments i usurpadora de l'amor de la seua vida, però, ens aniríem allunyant quan inicia el seu sinistre pla. No obstant això, ningú no aprovaria Margareth, menys encara quan es descobreix la seua ulterior malèfica maniobra. Pel mig es troba el sergent Jim Hobson qui, il·lusionat i enamorat d'Edith, assisteix a un enfonsament de les seues expectatives amb uns dubtes que el consumeixen. 

Dead Ringer ofereix una mirada assilvestrada de l'odi, de l'avarícia i de l'amor. És una pel·lícula molt ben narrada, inquietant i suggestiva amb uns esplèndids actors; especialment Bette Davies, que personifica magistralment l'odi a través dels seus gestos i la seua mirada torbadora.

DEAD RINGER. 1964. Estats Units. Blanc i Negre. 115 Min.

Direcció: Paul Henreid
Intèrprets: Bette Davis, Karl Malden, Peter Lawford, Phil Carey, Jean Hagen, Bert Remsen, George Macready, Estelle Winwood, George Chandler, Ken Lynch, Cyril Delevanti

Guió:  Albert Beich, Oscar Millard. Historia: Rian James
Música: Andre Pervin
Fotografia: Ernest Haller