Resultats parcials
Aquesta pel·lícula és una adaptació d'una obra de teatre sobre la història d'un grup d'aviadors americans que es troben al barracó (Stalag) 17 d'un camp de presoners alemany. Als Stalags podien estar internats —d'acord amb la Convenció de Ginebra del 1929— només els presoners de guerra, mai no els civils. Al film, cada vegada que els presoners intentaven una fugida o alguna pràctica clandestina eren immediatament descoberts, llegant a la conclusió que un era un traïdor. A partir d'això comença un joc psicològic molt interessant per esbrinar qui era el delator. No els va ser difícil arribar a la conclusió que era Sefton, un home impassible i cínic que feia tripijocs amb els soldats alemanys.
Com deia, aquesta és la part més suggestiva de la pel·lícula perquè d'alguna manera ens transmet la tensió i el dolor emocional que patien els presoners. No obstant això, l'obra també opta per introduir elements de comicitat que si bé tenen el seu punt de diversió (amb diàlegs aguts i despreocupats) lleven una mica de credibilitat a la història. Hi ha vegades que és complicat conjugar tots dos gèneres i més en aquest tipus de qüestions tan delicades i dures. Aquesta vegada, malauradament, no va acabar de funcionar.
STALAG 17. 1953. Estats Units. Blanc i negre. 120 Min
Direcció: Billy Wilder
Intèrprets: William Holden, Don Taylor, Otto Preminger, Robert Strauss, Harvey Lembeck, Richard Erdman, Peter Graves, Neville Brand, Sig Ruman, Gil Stratton, William Pierson, Peter Baldwin
Guió: Billy Wilder, Edwin Blum. Teatro: Donald Bevan, Edmund Trzcinski
Música: Franz Waxman
Fotografia: Ernest Laszlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada