L'abisme interior
Interessant recreació sobre el mite clàssic d'Èdip on el director italià impregna la seua empremta personal a cadascuna de les seuesatraients seqüències. Les concepcions filosòfiques i psicoanalítiques —que van sorgir després d'aquesta història de la mitologia grega de Sòfocles— ens condueixen a captivadores reflexions sobre la influència dels nostres progenitors en la nostra existència. Així, qüestions que es plantegen els éssers humans com el sentiment de culpabilitat (Èdip no va fer, al principi, més que néixer), la volença cap a allò maternal, el tabú de l'incest i la connotació de la frase "matar el pare" són entrellaçades molt intel·ligentment per Pasolini a través d'èpoques diferents per plantejar de manera subtil les teories de Freud. La pel·lícula presenta les significacions dels nostres comportaments influenciats per la nostra relació paternofilial, aspectes que hi són traduïts pel realitzador molt encertadament a través de la tempestuosa vida del protagonista (en la meua opinió, molt ben interpretat per Franco Citti, malgrat les crítiques que va rebre).
Cal destacar el magnetisme que destil·la Silvana Mangano: absolutament aclaparador, tot sent capaç de transmetre multitud d'emocions amb les seues expressions facials i la seua suggestiva mirada (sorprenent l'escena després d'alletar el seu nadó, en un primer pla on veu passar el seu nefast futur).
En definitiva, un film directe i descarnat, propi del seu estil, dotat d'un inquietant halo tens que, juntament amb la banda sonora de Mozart, Bach i melodies populars de diferents països (Marroc, Japó...), conformen una revisió excel·lent del mite.
EDIPO RE. 1967. Itàlia. Color. 104 Min.
Direcció: Pier Paolo Pasollini
Intèrprets: Franco Citti, Silvana Mangano, Alida Valli, Carmelo Bene, Julian Beck, Luciano Bartoli
Guió: Pier Paolo Pasollini. Obra: Sofocles
Música: Mozart, Beethoven, Masaru Sato
Fotografia: Giuseppe Ruzzolini
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada