La família ha de marxar des del poble a la ciutat de Benarés per tal de trobar noves oportunitats. A través dels ulls d'Apu, apareixen estímuls que l’hi faran comprendre la possibilitat d'altres maneres de viure i de nous objectius a abastar. Si en Pather Panchali era el tren, ara és l'escola: sinònim de llibertat i de coneixement. Tanmateix, la vida continua; son pare de sacerdot i sa mare lluitant per tirar avant la família juntament amb l'educació dels seus fills. I com la vida, les coses succeeixen: les ombres, els llums, les alegries, les penes, l'esperança, la decepció... Apu, d’aquesta manera, haurà d'assolir les vicissituds vitals i els capricis de l'atzar en un context determinat on la mort i la vida se superposen.
Satiajyt Ray utilizta els mateixos registres tècnics amb una bella fotografia i uns suggestius plans generals amb la finalitat d'emfatitzar la recurrent contraposició entre la urbanitat i la ruralitat de la qual intenta escapar. El trànsit del microcosmos de la seua infància a la socialització i el coneixement seran la seua meta i el seu esperó. Esplèndid film.
APARAJITO. 1956. India. Blanc i Negr. 105 Min.
Direcció: Satyajit Ray
Intèrprets: Kanu Bannerjee, Karuna Bannerjee, Pinaki Sengupta, Ramani Sengupta, Smaran Ghosal, Santi Gupta, Ranibala, Sudipta Roy, Charuprakash Ghosh
Guió: Satyajit Ray. Novel·la: Bibhutibhushan Bandyopadhyay
Música: Ravi Shankar
Fotografia: Subatra Mitra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada