Sexe, música i coneixença personal
En aquesta pel·lícula podem trobar una història d'amor convencional en la qual el director britànic li pega la volta per a donar-li un caire diferent. La proposta és reforçar la relació de la parella protagonista en la utilització de sexe explícit, cosa que com a espectadors no hi estem acostumats. El mèrit del realitzador és combinar perfectament en la pantalla la quotidianitat de la parella: diàlegs (encara que van ser improvistas), relacions sexuals i oci. L'estructura de la trama és molt hàbil. Agafant els moments d'esbarjo, com són els concerts de música als quals acudeixen sovint, el relat va desenvolupant-se a manera d'episodis. Són grups indie-rock del moment: Franz Fernidand, Super Furry Animals, Primal Scream, Elbow, The Von Bondies, Black Rebel Motorcycle Club i The Dandy Warhols, juntament amb el compositor Michael Nyman (banda sonora del film). Sexe, música i, entremig, unes relacions interpersonals que van des de la coneixença mútua, passant per capítols d'estima i compartició recíproca, fins a la separació. Curta, de vegades intensa i tal volta, amb excessiva recreació de les escenes sexuals. Tot i que era un gran risc, almenys la pel·lícula va sortir-se'n bé.9 SONGS. 2004. Regne Unit. Color. 69 Min
Direcció: Michael Winterbottom
Intèrprets: Kieran O'Brien, Margo Stilley
Guió: Michael Winterbottom. Novel·la: Michel Houellebecq
Música: Clara Aguilar
Fotografia: Marcel Zyskind
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada