dissabte, 22 de desembre del 2007

(3) THAT UNCERTAIN FEELING [1941]

That uncertain feeling” és una estimable comèdia amb una narració impecable. Està basada en una obra còmica d´embolic escrita per Victorien Sardou i Emile de Najac anomenada “Divorçons” (“Divorciem-nos”). El seu director -Ernst Lubitsch- va fer una primera adaptació a l´any 1925 (Kiss me again) per al cinema mut. Ha sigut considerada per bona part de la crítica com una pel.lícula menor, afirmació discutible però comprensible alhora per la quantitat de grans obres del seu realitzador. El film, rodat en interiors, continua totalment vigent en l´actualitat i conté una gran elenc de situacions divertides. La història, que analitza els costums socials, posa en dubte les conductes rutinàries inherents a la convivència quotidiana dels matrimonis acomodats. Per altra banda, ressalta l´atracció per la novetat i l´originalitat –la relació amb el pianiste Alexander Sebastian- . Ací es va comercialitzar amb frases com “La astucia de un marido que conquista a su mujer”, i en la lamentable: “El capricho de una mujer, a punto de causar su propia infelicidad” que denota la injecció de paternalisme insuflada a la societat emergent. Cal destacar la magnífica actuació del triangle amorós: Melvyn Douglas –de marit poc atent i prestigiós home de negocis, Merle Oberon –de muller insatifesta per la monòtona vida marital- i Burguess Meredith (l´entrenador de Rocky III) -de músic independent, irònic i extravagant- i sobretot, el característic “toque Lubitsch” (Keeks!) 

THAT UNCERTAIN FEELING 1941. USA. B/N 
Direcció: Ernst Lubitsch 
Intèrprets: Merle Oberon, Melvyn Douglas, Burguess Meredith, Alan Mowbray, Olive Blakeney, Harry Davenport, Sig Rumann, Eve Arden, Richard Carle, Mary Currier, Jean Fenwick, Rolfe Sedan 
Argument: La comèdia teatral Divorçons, de Victorien Sardou i Emile de Najac 
Guió: Walter Reisch i Donald Ogden Stewart 
Fotografia: George Barnes 
Música: Werner R. Heymann

Crítiques d'Ernst Lubitsch (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir-les):  
Canço de bressol trencada (1932)

1 comentari:

Anònim ha dit...

(Robert):La coneixia, tot i que crec que no l'he vista. Per cert, ahir divendres van fer a la 2 "Placido" de Berlanga, aprofitant que estem a l'epoca Nadalenca, un pelicula molt bona per vore la realitat de l'Espanya dels 60 i la hipocresia de la gent.