Ens creuem amb algú pel carrer. Com a espectadors subjectius pensem que aquest subjecte porta una vida (aparentment) feliç. No obstant això, la realitat és que en ell hi ha un buit interior difícil d'omplir, ja que estem parlant d'aspectes psicològics intangibles i imperceptibles per als nostres ulls. La persona amb les mancances de l'exemple esmentat, sol portar una vida tempestuosa i intenta trobar l'afectivitat necessària per a omplir aquests buits.
Una cosa semblant li passa al trio protagonista d'aquesta pel·lícula que el conformen dues germanes inseparables —ambdues amb parella suposadament estable— i un inspector d'hisenda que tracta d'omplir el seu buit a través de la conquesta de dones. Tots tres, sense sentir-se realitzats, quan es presenta la possibilitat, intenten trobar el seu camí en la seua vida sentimental.
Al costat d'aquestes llacunes comentades, caldria afegir la importància que li dóna el film a l'atzar (la trobada a "El Jardí de les Teuleries"). El fet que les circumstàncies esdevinguen d'una manera o altra determinarà el futur dels personatges. El realitzador contraposa aquesta imprevisibilitat de les situacions amb les cognicions de cadascun, posant a prova la seua força interior per poder vèncer aquestes adversitats.
Així les coses, Benoît Jaquot construeix un relat molt interessant, barrejat de particularitats individuals, familiars i laborals que donen com a resultat una angoixant i torbadora cruïlla de cors que són colpejats durament per les diferents facetes de l'amor.
Només una objecció a l'obra; la música és exageradament tensa, més propi de cinema de terror o de suspens. I un apunt final, les interpretacions són excel·lents, però la de Charlotte Gainsbourg és absolutament magistral; poques vegades una mirada ha pogut dir tant.
Una cosa semblant li passa al trio protagonista d'aquesta pel·lícula que el conformen dues germanes inseparables —ambdues amb parella suposadament estable— i un inspector d'hisenda que tracta d'omplir el seu buit a través de la conquesta de dones. Tots tres, sense sentir-se realitzats, quan es presenta la possibilitat, intenten trobar el seu camí en la seua vida sentimental.
Al costat d'aquestes llacunes comentades, caldria afegir la importància que li dóna el film a l'atzar (la trobada a "El Jardí de les Teuleries"). El fet que les circumstàncies esdevinguen d'una manera o altra determinarà el futur dels personatges. El realitzador contraposa aquesta imprevisibilitat de les situacions amb les cognicions de cadascun, posant a prova la seua força interior per poder vèncer aquestes adversitats.
Així les coses, Benoît Jaquot construeix un relat molt interessant, barrejat de particularitats individuals, familiars i laborals que donen com a resultat una angoixant i torbadora cruïlla de cors que són colpejats durament per les diferents facetes de l'amor.
Només una objecció a l'obra; la música és exageradament tensa, més propi de cinema de terror o de suspens. I un apunt final, les interpretacions són excel·lents, però la de Charlotte Gainsbourg és absolutament magistral; poques vegades una mirada ha pogut dir tant.
3 COEURS. 2014. França. Color. 106 Min.
Direcció: Benoît Jaquot
Intèrprets: Benoît Poelvoorde, Charlotte Gainsbourg, Chiara Mastroianni, Catherine Deneuve, André Marcon, Patrick Mille, Cédric Vieira, Thomas Doret, Francis Leplay
Guió: Benoît Jaquot, Julien Boivent
Música: Bruno Coulais Fotografia: Julien Hirsch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada