Monika i la seua mare Jolanta, totes dues amb gran talent per a la música, es dediquen a fer petits concerts en funerals amb l'objecte d'aconseguir un complement als diners que entren a casa. Davant l'oferta de treball —que els ofereix Liam Maguire, un misteriós empresari musical que troben en un enterrament adjacent— per tocar a The Castle (un prestigiós recinte proper a la capital irlandesa), la ment de Monika comença a divagar quina és la millor manera d'afrontar-ho. Els problemes sorgeixen quan la seua mare, atabalada pel seu treball i desmotivada amb el món de la música, decideix vendre el teclat de totes dues.
L'adolescència, aquest primer estadi en el qual ens és més difícil prendre decisions, portarà a Mónica a escollir entre diverses opcions. Un cop observat el seu comportament conduït pels seus processos mentals, la pel·lícula ens fa preguntar: ¿què hauríem fet nosaltres en aquesta edat?, hi ha alguna patologia en ella atenent a la seua manera d'actuar? Aparentment no, però, la seua cega ambició l'obligarà a decantar-se per la determinació més errònia. El personatge principal sent com qualsevol ésser humà i fa l'efecte que cada acte comés està estudiat per no passar-se de la ratlla, sent conscient del seu alt risc. Al final, l'àvia s'endinsa cap al mar i la mirada de la seua néta desprén tendresa en forma de mà que l'empeny cap a la seua mort, però també cap al seu alliberament: contradiccions humanes.
Lluitar pels nostres somnis sense importar-nos els mitjans per aconseguir-los. Difícil decisió en una pel·lícula, molt ben narrada i construïda, que fa estremir i reflexionar a l'espectador.
PILIS. 2020. Lituània. Color. 91 Min
Direcció: Lina Luzyte
Intèrprets: Barbora Bareikyte, Gabija Jaraminaite, Jurate Onaitite, Andrei Ciopec, Martyna Peszko
Guió: Lina Luzyte
Música: Jonas Jurkunas
Fotografia: Michael Lavelle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada