(3) PATHER PANCHALI (LA QUEIXA DEL CORRIOL), de Satyajit Ray (1955)

Mirada a la dramàtica quotidianitat

Fresc social de la cultura bengalí contextualitzada en un entorn rural on s'exposen les dificultats que la població podia experimentar. A banda del seu caire neorealista, la pel·lícula realitza una vasta mirada als aspectes més profunds i vitals de l'existència: el naixement, la infantesa, la mort, la vellesa..., conceptes que interactuen amb els models comportamentals i amb les característiques peculiars grupals i individuals de la societat. Així, la dona, Sarbojaia Ray, ha de portar el pes del seu grup familiar dels seus dos fills i suportar les idees quimèriques d'un marit allunyat de la seva realitat social. 

Satyajit Ray utilitzada una acurada planificació amb un tempo narratiu assossegat que s'adapta a la poètica quotidianitat (cosa que recorda força a la filmografia de Yasujiro Ozu). La fotografia, el deteniment en cadascun dels personatges, el retrat dels costums, els contrastos entre la vetusta actualitat i la somniada modernitat (metaforitzada a través del ferrocarril) conformen —juntament amb les emocionants i tristes escenes finals— un bell i líric film.

PATHER PANCHALI. 1955. India. Blanc i Negr. 115 Min.

Direcció: Satyajit Ray

Intèrprets: Kanu Bannerjee, Karuna Bannerjee, Uma Das Gupta, Subir Bannerjee, Chunibala Devi

Guió: Satyajit Ray

Música: Ravi Shankar

Fotografia: Subatra Mitra