(5) LA BOTIGA DEL CARRER MAJOR (1965), de Ján Kadár i Elmar Klos

Una autèntica joia

Impressionant joia cinematogràfica que retrata a la perfecció la invasió nazi i el seu paranoic procedir en una petita ciutat eslovaca durant l'any 1942. En ella es mostra la incomprensió, la crueltat i la irracionalitat que va haver de patir la població en general i determinats col·lectius religiosos en particular com, en aquest cas, la comunitat jueva ubicada a Eslovàquia. Cal destacar la seua interessant proposta fílmica per fer una anàlisi sobre el comportament humà en situacions de crisi. D'aquesta manera, Anton "Tóno" Brtko, humil fuster, intenta portar una vida tranquil·la, però els seus familiars no li permeten viure en pau. A la vegada, el seu cunyat Markus adopta un rol maquiavèl·lic en estar al costat del poder, i la seua dona, Evelína, fa el que siga per aconseguir riquesa a costa dels altres. D'altra banda, Kuchár, membre de la resistència, duu a terme la seua sensatesa ajudant els jueus. El protagonista, Tóno, és un mar de dubtes; mai no ha fet mal a ningú, no entén ni ha assumit la implacable realitat, per això la seua bella relació amb l'anciana, Rozália (magistrals les seqüències oníriques de felicitat entre tots dos). Primordialment, tots tractaven de sobreviure: què faríem nosaltres en circumstàncies similars? 

És sorprenent l'habilitat que demostren els realitzadors en integrar en una història tan tràgica passatges d'humor sense caure en absolut en la frivolitat: l'homenatge a Chaplin, les converses, l'intent fallit de salutació feixista... I és que, tot i el marc de desgràcia i infortuni en què s'enquadra el film, els directors esbossen valors esperançadors i positius (com es pot observar en la cooperació i la solidaritat entre jueus). 

La pel·lícula té personatges entranyables (Rozalie, el barber, el mateix Kuchar) que fa que els considerem com una gran família (l'obra aconsegueix en aquest aspecte una cosa molt important, com és la connivència; la connexió entre personatges i públic). L'estructura de la filmació encerta en tot: en una magnífica música, en una fotografia i posada en escena molt realista, i en unes magistrals interpretacions. 

En definitiva, una obra mestra, molt didàctica que, tot i que va guanyar l'Oscar de Hollywood a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1965, no és —desafortunadament i increïblement— del tot coneguda.

. 
OBCHOD NA KORZE. 1965. Txecoslovàquia. Blanc i Negre. 121 Min.

Direcció: Ján Kádar y Elmar Klos
Intèrprets: Josef Kroner, Frantisek Zvarik, Ida Kaminska, Hana Slivkova, Martin Holly, Helena Zvarikova, Martin Gregory, Adam Matejka

Guió:  Ladislav Grossman, Ján Kádar y Elmar Klos. Història: Ladislav Grossman
Música: Zdenek Liska
Fotografia: Vladimir Novotny