Preguntes millor que respostes
Abans de parlar sobre aquesta pel·lícula, és impossible mirar de biaix el curtmetratge en el qual es basa. La primera experiència hi va ser un metratge de quinze minuts en el qual es condensava una enèrgica i fulminant crítica a l'assetjament escolar (conegut amb el mot anglés bullying). Una història cruel que feia palesa de la falta d'humanitat per part d'aquells que executaven aquest tipus d'accions, amb un maltractament psicològic sistemàtic i continuat que minvava la personalitat de la víctima. Aquesta denúncia, per extensió, abraçava tots aquells elements que facilitaven la seua propagació: el sistema educatiu, la connivència de les companyes i companys dels assetjadors i la política de les institucions de l'estat. La cinta, realitzada amb un ritme i una planificació precisa, tenia la virtut de suggerir i, a més a més, forçava a l'espectador a fer-se preguntes. Per la qual cosa, aquest quart d'hora, feia conscienciar d'un gran problema a la societat, un assumpte que era (i és) com un elefant a la sala: ningú volia, ni vol, afrontar-lo. Doncs bé, en el llargmetratge, tot eixe suggeriment, juntament amb eixa apetència que com a espectador hom no vol saciar, s'esvaeix gradualment en cada seqüència. Malgrat que l'esperit i l'essència és la mateixa, crec que un dels seus errors és donar respostes a tot. Hi afegeix uns elements —una mescla entre el thriller i l'slasher— que em fa l'efecte que no són menesters. Sí que és veritat que amaga una història d'amor (entre el psicòpata i la protagonista), i reflecteix l'assetjament, la grassofòbia i una relació parental que aviva més eixe foc que amenaça els afectats. I per això últim, caldria dir que tot i ser una obra que arrossega les virtuts del curt primigeni i que té aspectes interessants, a alguns ens ha deixat amb la pregunta interna de "per a què saber-ne més?". Al final resta una sensació agredolça. I és que allò que se suggereix sempre venç allò que s'evidencia.
CERDITA. 2022. Espanya. Color. 99 Min
Direcció: Carlota Pereda
Intèrprets: Laura Galán, Richard Holmes, Carmen Machi, José Pastor, Claudia Salas, Irene Ferreiro, Camille Aguilar, Pilar Castro, Chema del Barco, Fernando Delgado-Hierro, Fred Tatien, Amets Otxoa, Stéphanie Magnin
Guió: Carlota Pereda
Música: Olivier Arson
Fotografia: Rita Noriega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada