.jpg)
La música com a evasió
Tanto en la trama, imatges, factura tècnica com en els números musicals, Dancer in the Dark, és una bellíssima història d'amor abnegat a través de la personalitat de Selma, immigrant txecoslovaca i mare soltera que treballa a la fàbrica d'un poble dels Estats Units. Amb això intenta reunir els diners suficients per a pagar l'operació del seu fill que, en un futur, arribarà a la ceguesa, tal com passa a tots els membres de la seua família. Lars von Trier llança una mirada entre poètica; els somnis amb la música de Selma, metafòrica; les converses postassassinat amb Bill, el policia veí, i de realitat social; la immigració i el treball a fàbrica. Doncs bé, tot aquest conglomerat és fusionat i harmonitzat molt intel·ligentment per plasmar-hi un guió que, a banda d'enganxar l'espectador, dona compte de diferents actituds de l'ésser humà. Així, comptem amb la traïció de Bill —víctima de la seua desesperació i de la seua covardia— que en un primer moment darrere de la seua galanteria i de la cara bondadosa fa pensar que estem davant del paradigma de l'altruisme. Per la seua banda, Jeff, company de fàbrica, mostra un tenaç amor incondicional cap a ella. També de la mateixa empresa, la seua amiga Kathy, actua com una mena d'àngel de la guarda demostrant una amistat absoluta amb la seua companya.
La pel·lícula realitza un profund estudi dels seus personatges (mostrats subterràniament a les seqüències musicals), cosa que fa que com a espectadors ens sentim identificats i ens introduïm a l'interior de cadascun. També és molt meritòria la innovació fílmica pel que fa al maneig de la càmera, molt propi del realitzador danés: els moviments, els enquadraments i els diferents plans. El film compta també amb una estupenda banda sonora composta per Björk, uns fantàstics números musicals (amb la ironia del diàleg de Jeff amb Selma sobre ells) i una esplèndida utilització del color (el seu protagonista, amb el ritme de les màquines, entrava en una altra dimensió, és llavors quan el color canvia —apareix, així, com colrat—molt d'acord amb la situació onírica.)
Ballar en la foscor és una excel·lent obra que suposa un homenatge a la força intrínseca de totes aquelles mares que lluiten pels seus progenitors, on, a més, ennobleix conceptes valors com la solidaritat i l'amistat i, contràriament, llança una ferotge crítica a la perfídia i a la pena de mort (que, lamentablement, encara s'aplica a alguns estats d'Amèrica del Nord).
DANCER IN THE DARK. 2000. Dinamarca. Color. 140 Min
Direcció: Lars Von Trier
Intèrprets: Björk, Catherine Deneuve, David Morse, Peter Stormare, Joel Grey, Udo Kier, Stellan Skarsgård, Jean-Marc Barr, Cara Seymour, Vincent Paterson, Vladica Kostic, Siobhan Fallon Hogan, Zeljko Ivanek, Jens Albinus
Guió: Lars Von Trier
Música: Björk
Fotografia: Robby Müller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada