Instint de supervivència
Per moltes càbales que fem mai no sabrem com actuaríem en un moment de vertadera crisi en la qual, un simple pas avant o enrere poguera determinar el fet de continuar vius o no. L'instint de supervivència —com a qualitat intrínseca humana— tracta de prendre la decisió més favorable per a la nostra integritat física. Tot i que és molt fàcil fer-hi dissertacions a posteriori, l'important és la nostra protecció personal que ens salvaguarde de les urpes d'una mort disposada a abraçar-nos i a engolir-nos.Solomon Peri (Salek) —l’obra és una adaptació adaptació del seu llibre autobiogràfic— havia de decidir i així ho va fer. Per tal d'escapar de l'extermini nazi i salvar la seua vida es va fer passar per ari. Per aconseguir-ho va haver d'intentar dissimular la seua vida i també un dels seus trets físics més reveladors: la seua circumcisió que arrossegava des que era un nounat. Tanmateix, no només era això perquè a més a més es veia obligat a comportaments que anaven en contra dels seus principis. La pel·lícula ens posa contra la paret i ens força a preguntar-nos fins on seríem capaços d'arribar per tal de conservar la nostra vida.
Què seria, però, una vida sense motivacions, somnis o relacions humanes enriquidores? En semblants circumstàncies tampoc podem triar, no obstant això, sí que en seríem conscients del fet que per abastar-ho hauríem d'intentar, forçosament, sobreviure-hi. D'eixos temptejos naix a la pel·lícula l'experiència gratificadora que es tradueix en la figura de Robert: Salek i Robert, dos personatges estigmatitzats, un per la seua condició de jueu i l'altre per la seua homosexualitat. Sorprenentment, d'eixe aparent arbre caigut, s'aixecarà una unió, un tracte, una afinitat i una correspondència poètica i delicada.
L'amor impossible de Leni, l'amistat amb Gerd, les continues oscil·lacions per prendre partit pel Führer o Stalin —ensems amb una fosca i, alhora, atraient posada en escena— conformen un relat entre èpic, heroic, antibèl·lic i tràgic, però, sobretot, humà.
EUROPA, EUROPA. 1990. Alemanya. Color. 115 Min.
Direcció: Agnieszka Holland
Intèrprets: Marco Hofschneider, Julie Delpy, René Hofschneider, Piotr Kozlowski, André Wilms, Ashley Wanninger, Halina Labonarska
Guió: Agnieszka Holland. Autobiografia: Solomon Perel
Música: Zbigniew Preisner
Fotografia: Jacek Petrycki
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada