In-yeon, la connexió eterna
En coreà, existeix una paraula anomenada in-yeon, que prové del budisme i la reencarnació, i que significa "providència" o "destí". Aquest terme fa referència a la relació entre dos essers humans. Un in-yeon es produeix quan dos desconeguts interactuen en qualsevol lloc (una ensopegada en l'autobús, un somriure en una boda, una mirada en la sala d'espera d'un hospital...). Si ocorre això, ambdues persones poden estar connectades eternament, ja que aquest gest indica que hi ha hagut alguna cosa entre ells en vides passades.Mitjançant aquesta metàfora mística, la directora Celine Song ens presenta una obra molt reconeixible per als espectadors. El primer amor, les primeres connexions misteriosament fortes que establim amb algú, els adeus, els retrobaments, la nostàlgia, la consciència del que ja no pot tornar... Efectivament, totes i tots hem experimentat alguna vegada aquestes situacions esmentades, i és per això que ens hi sentim identificats.
La pel·lícula és vibrant i manté en tot moment la poètica i l'emocionalitat en els encontres i desacords d'aquesta parella que sembla haver estat creada per viure i compartir junts. És molt interessant, també, la dicotomia entre els dos personatges masculins d'aquesta història (amic i parella), ja que els sentiments de cadascun trontollen i tremolen, bo i romanent inquiets davant la incertesa.
Amb una càmera tranquil·la i pausada que ressalta la seua expressivitat, Vides passades és un homenatge a les relacions humanes. Una pel·lícula que val la pena veure.
PAST LIVES. 2023. Estats Units. Color. 105 Min.
Direcció: Celine Song
Intèrprets: Greta Lee, Teo Yoo, John Magaro, Moon Seung-ah, Leem Seung-min, Yoon Ji Hye, Choi Won Young, Ahn Min-Young, Seo Yeon-Woo, Kiha Chang
Guió: Shôhei Imamura. Novela: Shichirô Fukazawa
Música: Christopher Bear, Daniel Rossen
Fotografia: Shabier Kirchner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada