Les imperfeccions humanes
El punt de partida de Ascensor al Cadafal són els amants Julien Tavernier i Florence Carala. Tots dos ho tenen tot planejat. El seu amor desesperat els porta a intentar l'assassinat de Simon Carala, el marit d'ella, però una concatenació de circumstàncies els sumirà en un camí sense retorn.
Louis Malle dirigeix amb mestria aquesta adaptació de la novel·la homònima de Noël Calef. Diferents escenes es van succeint dins d'un bell marc de llums i ombres en el qual la càmera segueix constantment a Jean Moreau la presència de la qual domina tot l'eix central de la història tant en els diàlegs com en els silencis.
Els objectes tenen una vital importància en el film. Cada un d'ells actuen com a detonants de les situacions que van a esdevenir: l'oblit de la soga, el cotxe amb el motor encès, la càmera delatora i el claustrofòbic ascensor que actua com a temporitzador de la tensió i incertesa que viu el protagonista (traslladades a l'espectador).
El film és una història d'imperfeccions, —que van des dels fets que envolten als objectes fins als mateixos crims—, i, com no podia ser d'altra manera, està encarnada per éssers imperfectes (començant pels amants i acabant per la ingènua parella de joves que roben el cotxe de Tavernier). Tot això amb una excel·lent il·luminació de forts contrastos, i un temps narratiu propi del cinema noir que té el seu zenit en la magistral interpretació de Jean Moreau amb la seua recerca incessant i desesperada del seu amant que la conduirà cap a la foscor absoluta.
Els gestos i referències a Hitchcock així com la música de Miles Davies doten a la pel·lícula d'una atmosfera peculiar de suspens (destacar que Malle va projectar a Davies la pel·lícula sense música i aquest va improvisar la partitura) que és factor predominant d'aquesta fantàstica òpera prima de Louis Malle.
Louis Malle dirigeix amb mestria aquesta adaptació de la novel·la homònima de Noël Calef. Diferents escenes es van succeint dins d'un bell marc de llums i ombres en el qual la càmera segueix constantment a Jean Moreau la presència de la qual domina tot l'eix central de la història tant en els diàlegs com en els silencis.
Els objectes tenen una vital importància en el film. Cada un d'ells actuen com a detonants de les situacions que van a esdevenir: l'oblit de la soga, el cotxe amb el motor encès, la càmera delatora i el claustrofòbic ascensor que actua com a temporitzador de la tensió i incertesa que viu el protagonista (traslladades a l'espectador).
El film és una història d'imperfeccions, —que van des dels fets que envolten als objectes fins als mateixos crims—, i, com no podia ser d'altra manera, està encarnada per éssers imperfectes (començant pels amants i acabant per la ingènua parella de joves que roben el cotxe de Tavernier). Tot això amb una excel·lent il·luminació de forts contrastos, i un temps narratiu propi del cinema noir que té el seu zenit en la magistral interpretació de Jean Moreau amb la seua recerca incessant i desesperada del seu amant que la conduirà cap a la foscor absoluta.
Els gestos i referències a Hitchcock així com la música de Miles Davies doten a la pel·lícula d'una atmosfera peculiar de suspens (destacar que Malle va projectar a Davies la pel·lícula sense música i aquest va improvisar la partitura) que és factor predominant d'aquesta fantàstica òpera prima de Louis Malle.
Direcció: Louis Malle
Intèrprets: Maurice Ronet, Jean Moreau, Georges Poujouly, Lino Ventura, Yori Bertin, Elga Andersen, Ivan Petrovich
Guió: Louis Malle, Roger Nimier (Novela; Noël Calef)
Música: Miles Davis
Fotografía: Henri Decae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada