dijous, 1 de febrer del 2018

(4) ONIBABA, de Kaneto Shindo (1964)

 Supervivència i Naturalitat
Enquadrada dins el període de guerres, Onibaba és un retrat del Japó feudal on el seu director Kaneto Shindo ens mostra una història de supervivència: La mare i la dona del guerrer Kichi esperen el seu retorn. Mentrestant sobreviuen venent les pertinences dels samurais que les dues s'encarreguen de matar. L'arribada del seu amic a la guerra, Hichi, qui anuncia la mort de Kichi, crearà un canvi radical tant en la seua relació com en l'entorn on es desenvolupen. 
El film destaca per la seua sorprenent naturalitat a l'hora d'expressar sense embuts, -tant en les imatges com en la psicologia dels personatges-, les volicions i desitjos d'una complexa relació triangular on el desig sexual, la por a l'abandó i la necessitat de sentir-se protegit recorren un tortuosos camí amb una infinitat de sinuositats. 
La pel·lícula posseeix una impactant força visual, plena de simbolisme i amb una banda sonora que reforça el to misteriós que desprén una història on les seues contínues metàfores; -el forat, la màscara fantasmal i els joncs-, sobrevolen l'ànima de cadascuna de les tres personalitats.  

ONIBABA. 1964. Japó. Color.
Direcció: Kaneto Shindo
Intèrprets: Nobuko Otowa, Jitsuko Yoshimura, Kei Sato, Jukichi Uno, Taiji Tonoyama, Kentaro Kaji, Somesho Matsumoto, Hosui Araya, Michinori Yoshida
Guió: Kaneto Shindo
Música: Hikaru Hayashi
Fotografia: Kiyomi Kuroda