Una nit especial
Los DelTonos, influenciats per músics com els Fabulous Thunderbirds, Albert Collins i Albert King es van donar a conèixer a finals dels 80 amb una valenta proposta a través del blues-rock i, especialment, amb eixe disc mític que va ser Tres Hombres Enfermos (90).
El passat divendres 2 de febrer de 2018, a la sala "16 Toneladas" es van encarregar de donar un repàs a la trilogia bluesera concentrada en el període dels seus tres primers discos; el ja esmentat Tres Hombres Enfermos, Bien, mejor (92) i Rien, mejor (96). Un concert intens i amb una perfecta execució que durant les quasi dues hores van desfilar, entre d'altres, temes com “Siempre me estás llorando”, “Nada que hacer”, “Todavía no sabes mi nombre”, “No, señor”, “Escucha”, “Listo”, “Espérame”…, fins arribar a la histèria col·lectiva que es va desencadenar en els primers compassos de "Soy un hombre enfermo", cançó amb la qual el grup va experimentar, -i va eixamplar-, d'una manera impecable.
Va ser grat observar com la peculiar veu d'Hendrik Röver es manté intacta i, especialment, el generós dispendi d'energia vessat pel grup. Finalment, els seus constants bisos en forma de clàssiques bombes rockeres van deixar l'aroma d’una nit única protagonitzada per una banda especial.
El passat divendres 2 de febrer de 2018, a la sala "16 Toneladas" es van encarregar de donar un repàs a la trilogia bluesera concentrada en el període dels seus tres primers discos; el ja esmentat Tres Hombres Enfermos, Bien, mejor (92) i Rien, mejor (96). Un concert intens i amb una perfecta execució que durant les quasi dues hores van desfilar, entre d'altres, temes com “Siempre me estás llorando”, “Nada que hacer”, “Todavía no sabes mi nombre”, “No, señor”, “Escucha”, “Listo”, “Espérame”…, fins arribar a la histèria col·lectiva que es va desencadenar en els primers compassos de "Soy un hombre enfermo", cançó amb la qual el grup va experimentar, -i va eixamplar-, d'una manera impecable.
Va ser grat observar com la peculiar veu d'Hendrik Röver es manté intacta i, especialment, el generós dispendi d'energia vessat pel grup. Finalment, els seus constants bisos en forma de clàssiques bombes rockeres van deixar l'aroma d’una nit única protagonitzada per una banda especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada