Un altre món és possible
Estem acostumats a una manera de vida determinada. Com aneguets que segueixen les petjades dels seus progenitors, tenim la tendència de reproduir tot allò al que hem sigut ensinistrats. Així, conductes, accions, comportaments i pensaments són fruit de l'educació que hem rebut tant del nostre ambient extern com intern. Ara bé, ¿qui ens diu que aquest conjunt de coneixements, idees, tradicions i costums són els més adequats?
Captain Fantastic posa en dubte tota aquesta tirallonga de dogmatismes a través del modus vivendi d'una família, allunyada de l'urbs, que viu d'acord amb la naturalesa i que practica una escola alternativa al sistema educatiu imperant. A causa de la mort de la mare, han d'acudir a la ciutat i és ací quan comença l'eclosió i xoc de cultures.
És cert que la pel·lícula mostra una manera peculiar d'ensenyar. En aquest cas, el pare realitza unes pràctiques molt estrictes, properes a l'entrenament militar (tocant totes les disciplines: des de la física quàntica fins a l'esport de risc). Potser una altra idea més allunyada del que castrense hagués donat peu a un altre de punt de vista final més objectiu. Però centrant-nos en el que el film ens ofereix, crec que el realitzador posa sobre la taula totes aquelles contradiccions que emanen en cadascuna de les accions de l'ésser humà.
D'una banda, es deixa en evidència —clara i contundent denúncia per part de l'obra-—al sistema educatiu (en aquest cas al nord-americà, però per extensió, a la gran majoria de països occidentalitzats). Això es pot observar en l'escena, absolutament realista, sobre la carta de drets quan els xiquets d'un ensenyament i d'un altre en són preguntats. D'altra banda, però, s'endevina una clara manca de socialització per part dels infants i adolescents.
La cinta és molt valenta en el sentit que qüestiona els principis del capitalisme i fomenta altres formes de pensar, viure i experimentar. Funciona molt bé com a comèdia, drama i entreteniment, però, rellisca una mica en abraçar alguns convencionalismes del telefilm de sobretaula: hippies de disseny, sogre furiós, tots són perfectes... Així i tot, aquest treball segueix sent molt recomanable pels seus aspectes didàctics i per la seua invitació a la reflexió.
Captain Fantastic posa en dubte tota aquesta tirallonga de dogmatismes a través del modus vivendi d'una família, allunyada de l'urbs, que viu d'acord amb la naturalesa i que practica una escola alternativa al sistema educatiu imperant. A causa de la mort de la mare, han d'acudir a la ciutat i és ací quan comença l'eclosió i xoc de cultures.
És cert que la pel·lícula mostra una manera peculiar d'ensenyar. En aquest cas, el pare realitza unes pràctiques molt estrictes, properes a l'entrenament militar (tocant totes les disciplines: des de la física quàntica fins a l'esport de risc). Potser una altra idea més allunyada del que castrense hagués donat peu a un altre de punt de vista final més objectiu. Però centrant-nos en el que el film ens ofereix, crec que el realitzador posa sobre la taula totes aquelles contradiccions que emanen en cadascuna de les accions de l'ésser humà.
D'una banda, es deixa en evidència —clara i contundent denúncia per part de l'obra-—al sistema educatiu (en aquest cas al nord-americà, però per extensió, a la gran majoria de països occidentalitzats). Això es pot observar en l'escena, absolutament realista, sobre la carta de drets quan els xiquets d'un ensenyament i d'un altre en són preguntats. D'altra banda, però, s'endevina una clara manca de socialització per part dels infants i adolescents.
La cinta és molt valenta en el sentit que qüestiona els principis del capitalisme i fomenta altres formes de pensar, viure i experimentar. Funciona molt bé com a comèdia, drama i entreteniment, però, rellisca una mica en abraçar alguns convencionalismes del telefilm de sobretaula: hippies de disseny, sogre furiós, tots són perfectes... Així i tot, aquest treball segueix sent molt recomanable pels seus aspectes didàctics i per la seua invitació a la reflexió.
CAPTAIN FANTASTIC. 2016. Estats Units. Color. 118 Min.
Direcció: Matt Ross
Intèrprets: Viggo Mortensen, George MacKay, Samantha Isler, Annalise Basso, Nicholas Hamilton, Shree Crooks, Charlie Shotwell, Kathryn Hahn, Trin Miller
Guió: Matt Ross
Música: Alex Somers
Fotografia: Stéphan Fontaine
Fotografia: Stéphan Fontaine
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada