La rebel·lia interior
El timbal de llauna descriu els períodes de guerres i entre guerres de l'Alemanya contemporània a través dels ulls d'Oskar, un xiquet afectat d'una discapacitat psíquica, que es rebel·la a acceptar una vida de patiment en un context social convuls.
Inconformista davant el comportament hipòcrita de l'edat adulta, en el seu tercer aniversari, cau (voluntàriament) del soterrani de sa casa i, com a mecanisme de defensa, decideix no créixer. Tal com li va prometre sa mare, rep com a regal d'aniversari un petit tambor; objecte simbòlic i preponderant que actuarà com a metàfora d'un temps d'indefensió i abandonament.
Dins de la situació polític-social descrita cohabiten assumptes familiars (el triangle, oncle-mare-pare) que conformen la personalitat reticent d'Oskar als estàndards imposats per la societat. Sa mare, amb emocions amagades, porta una motxilla plena de culpes i d'inseguretats (embaràs) que la conduiran al seu enfonsament vital.
A més, en aquest entorn, l'ascens del nazisme és imminent i en un dels primers actes de la II Guerra Mundial —l'assalt a l'oficina de correus polonesa de Dunrig—, morirà Jan Bronski, el seu veritable pare. A partir d'ací, fins a l'arribada dels russos, desfilen un bon grapat d'aspectes històrics com l'evolució, desenvolupament i procedir de la ideologia nazi; la persecució de jueus (el comerciant Markus), la implantació de la puresa racial (Albert provarà de la seua pròpia medicina quan la Gestapo requereix l'internat d'Oskar en una clínica). A això hem d'afegir elements personals del protagonista, és a dir: el seu despertar sexual amb Maria, la seua bonica relació amb els nans circenses, l'explotació de la seua habilitat per trencar el vidre amb la veu, el seu amor incondicional per Roswitha, el plor per la seua pèrdua...
Volker Schlöndorff aconsegueix un film absolutament didàctic, emocional, asfixiant, grotesc, extravagant, amb elements surrealistes: el tambor, els peixos, les monges... Tot aquest còctel conceptual ens encamina cap a un llenguatge cinematogràfic complex i interessant, amb multitud de matisos a analitzar que impacten en el cervell de l'espectador.
DIE BLECHTROMMEL. 1973. RFA. Color. 142 Min.
Direcció: Volker Schlöndorff
Intèrprets: David Bennent, Mario Adorf, Angela Winkler, Daniel Olbrychski, Charles Aznavour, Andrea Ferréol, Heinz Bennent, Otto Sander
Guió: Jean-Claude Carrière, Franz Seitz, Volker Schlöndorff (Novela: Günter Grass)
Música: Maurice Jarre
Fotografia: Igor Luther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada