Western passional
L'ambient sòrdid que emana aquesta història conjuga elements que estan estretament relacionats amb el context social d'una època. Anys després de la guerra civil americana, els temps estan canviant i, en conseqüència, la població s'ha d'adaptar a aquestes circumstàncies. La imminent arribada del ferrocarril desperta l'emprenedoria del seu protagonista.
El que més crida l'atenció d'aquest western innovador és l'important paper que juga l'emancipació femenina. Dues personalitats fortes però diferents; Vienna versus Emma, comparteixen una cosa en comú; ambdues són dones marcades per l'amor. I és que Johnny Guitar és una pel·lícula on impera un sentiment d'intensa atracció emocional. Hi ha una relació a quatre bandes formada per Vienna i Johnny (separats des de fa un lustre i units pel desesperant desencís de no poder unir una altra vegada les seues vides), Dancing Kid (enamorat de Vienna, realitza les seues accions quotidianes sabent que mai ha estat -ni serà- del tot correspost) i, finalment, Emma qui mai va superar el rebuig de Dancing Kid, és una dona cruel amb problemes d'acceptació dels seus propis sentiments.
És important destacar les contraposicions que ofereix el film, és a dir; el buit legal d'un període que dóna lloc a una violència gratuïta, el "masclisme fanfarró" imperant, la soga, els penjaments ..., tot això contrasta amb el romanticisme sentimental que desprenen els seus protagonistes. Un exemple de tal antagonisme és l'escena de Vienna on toca una bella peça al piano a l'espera de la seua potencial sentència de mort.
Nicholas Ray plasma cadascuna de les característiques psicològiques i socials tot conferint un interessant realisme agònic al desenllaç de la trama. Cal atribuir-li a la pel·lícula algunes transparències que resulten estridents, però, això es compensa amb una posada en escena que la dota d'un aire quasi desèrtic i amb la utilització del color, els quals, reforcen la seua atmosfera opressora. I, finalment, destacar el gran treball actoral, especialment la immensa Joan Crawford la qual imprimeix una personalitat aclaparadora a cadascuna de les seqüències.
JOHNNY GUITAR. 1966. Estats Units. Color. 110 Min.
Direcció: Nicholas Ray
Intèrprets: Joan Crawford, Sterling Hayden, Scott Brady, Mercedes McCambridge, Ward Bond, Ernest Borgnine, John Carradine, Royal Dano, Ben Cooper
Guió: Philip Yordan (Novela: Roy Chanslor)
Música: Victor Young
Fotografia: Harry Stradling Sr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada