Crim polític
Els delictes d'odi i contra la ideologia de les persones és un assumpte que qualsevol estat democràtic hauria d'erradicar —o, si més no, penalitzar— per tal d'administrar justícia. La realitat és que els fets que mostra aquest treball són francament ignominiosos. Hem de tenir en compte que han passat quasi trenta anys i, dels seus assassins, el qui més temps ha passat a la presó, han sigut només quatre anys (a Pedro Cuevas, li va caure una pena de reclusió menor però li la van minorar per bona conducta). A aquest feixista el van detindre en 2005 per pertànyer a un grup neonazi de caràcter paramilitar (el van absoldre) i, per a escarni de la democràcia espanyola, es va presentar a les eleccions de 2007 a Xiva per Alianza Nacional (AN): ¿com és possible que partits feixistes i nazis, amb assassins al capdavant, es puguen presentar a les eleccions i, per contra, hi hagen presos polítics a la presó?
Si en el curtmetratge Ni oblit, ni perdó (2019) ja es feia palesa de la impotència que havia de patir la seua família una vegada passat els anys (amb les germanes i els pares molt més majors), davant de l'extorsió feixista, en aquest llargmetratge —a més d'exposar el dol i el calvari familiar— es fa un recorregut sobre la vida de Guillem amb muntatges i fotografies de la seua infantesa, tot aportant un bon grapat d'imatges d'arxiu del panorama polític de l'estat espanyol des que va morir el general Franco.
La pel·lícula —amb unes superbes interpretacions especialment de la parella protagonista, donant-li més realisme al relat— té la virtut de cuidar els detalls al màxim: els silencis, les pauses, les mirades, la cadira a la taula de Guillem... Una mena de tristesa, dolor, ràbia i melangia davant de la seua absència i de la injustícia constant que els envoltava. Carlos Marques-Marcet usa molt intel·ligentment una posada en escena austera i humana on, en cada gest i en cada escarida paraula, es comprén tot allò que es respirava en l'ambient regnant de l'època a més de tot el que passava per la psicologia dels personatges.
L'obra va alternant entre moments de ficció i gravacions a la televisió tant del juí com de la mateixa família, fent una mescla entre pel·lícula i documental. Cal destacar l'encertada utilització de música valenciana amb, poemes de Vicent Andres Estelles, la Muixeranga o del magistral disc d'Al Tall, "Quan el mal ve d'Almansa..." la qual connecta especialment amb els fets que li ocorren a Guillem (més de tres segles de persecució): abastar la mort pel simple fet de tenir una identitat pròpia i una cultura diferent.
Els pares volen saber què ha passat, volen esbrinar què hi ha darrere de tot això. El pare de Guillem fa un treball d'investigació casolà i s'adona que darrere de la mort del seu fill existeix un grup activista feixista, nazi i xenòfob que tracta d'eliminar a tot aquell que no pensa com ells. En aquest sentit la cinta fa una clara denuncia a la trama feixista que des de fa dècades porta al capdavant José Luís Roberto, polític d’extrema dreta, amb total impunitat.
No falten les discòrdies, normals i comprensibles en els processos de dol, després de l'assassinat. La mare vol anar més enllà i fer constar que Guillem no era només un animal polític sinó que també tenia altres condicions admirables i quotidianes com qualsevol esser humà: li agradaven les croquetes de sa mare, era nadador, era molt volgut pels seus amics... Els pares lluiten contra la impunitat, es frustren davant la immobilitat dels polítics (quan visita el seu amic del PSOE i li retrau que li facen el joc els feixistes) i intenten, dia rere dia, superar la mort del seu fill.
Tanmateix, la mort de Guillem Agulló no ha sigut en va, perquè la seua aportació en vida i la lluita de la seua família farà una societat millor, tot proclamant un cant a la vida i una tomba al feixisme. Tal com va dir sa mare: "Nosaltres tenim un fill mort que viurà per a sempre però ells (els pares dels assassins) desgraciadament —i segurament sense saber-ho— engendraren, fa uns vint anys, a la mort".
LA MORT DE GUILLEM. 2020. País Valencià. Color. 95 Min.
Direcció: Carlos Marques-Marcet
Intèrprets: Pablo Molinero, Jordi Ballester, Belén Riquelme, Carles Martínez, Gloria March, Yani Collado, Diego Braguinsky, Mar Linares, Betlem Agulló
Guió: Roger Danès, Alfred Pérez Fargas
Música: Tarquim
Fotografia: Álex García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada