Angoixa existencial
En aquesta obra la càmera, transsumpte de Lorenzo —el seu personatge principal— actua com un processador cognitiu que va descrivint els seus records, sensacions i emocions. De retorn de Londres, aquest troba la mateixa rutina de sempre; ancorada en unes situacions i llocs que li resulten desassossegants amb una Salamanca i un context social una mica tancat i gris. Enyora a Berta, una xica de pares espanyols que va conéixer a la ciutat britànica, però Lorenzo és captiu de les seues contradiccions. Les pors i inseguretats, la seua joventut estudiantil embrancada en una societat mancada de llibertat, les seues desavinences amb el seu pare i amb Mary Tere —la seua nóvia salmantina— i les aspiracions per créixer, madurar i trobar-se a si mateix, conformen els nou episodis a manera d'epístoles en la seua veu en off.
Basilio Martín Patino utilitza un cinema experimental i trencador que surt del cinema convencional en què es va denominar "Nuevo cine español". D'aquesta manera, les imatges són de caràcter innovador, amb "seqüències de frenada" (alentits i congelats) que reforcen l'estat psicològic del seu protagonista. La seua proposta traspua modernitat i, tant tècnicament com socialment, és una pel·lícula valenta i arriscada, amb les seues referències i gestos a les generacions perdudes a Espanya (el cartell de "Tierra sin pan" de Buñuel, el professor exiliat, etc.).
Diferent, avantguardista, amarga, pessimista, amb aires de tristesa en una generació de joves espanyols nascuts després de la guerra que es debatien en la dualitat entre un ambient opressiu i un altre llibertari.
NUEVE CARTAS A BERTA. 1966. Espanya. Blanc i Negre. 92 Min.
Direcció: Basilio Martín Patino
Intèrprets: Emilio Gutiérrez Caba, Elsa Baeza, Montserrat Blanch, Mary Carrillo, Antonio Casas, José María Casaux, Manuel Domínguez Luna, María Elena Flores, Rosa Fúster
Guió: Basilio Martín Patino
Música: Carmen A. Bernaola, Gerardo Gombau
Fotografia: Luis Enrique Torán
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada