Un dia de llibertat
L'obra mostra un punt de trobada entre dos universos oprimits: un per la situació política regnant, a més dels problemes que implicava l'orientació sexual d'ell i, un altre pel context familiar i domèstic asfixiant d'ella. Tots dos estan empresonats en els seus propis submons quan, la casualitat i l'atzar (el lloro que s'escapa de la seua gàbia per col·locar-se en la finestra pròxima del veí) donen l'oportunitat per començar una experiència catàrtica i rehabilitadora. La visita del Führer a Roma actua com un rerefons que es manifesta amb molta vivesa (la música i la retransmissió radiofònica) que reforça encara més l'atmosfera angoixant que destil·la la situació de cada personatge.
Antonietta viu subjugada entre les quatre parets de la casa que ha de portar, juntament amb els seus sis fills i un marit, totalment alié a ella, que la utilitza per als quefers de la casa i per a la seua satisfacció sexual. Un cop el periodista li obre les portes de sa casa i de la seua vida, troba una via d'escapament i una alternativa a la contínua opressió al llarg de la seua vida de casada. Gabriele, també, encadenat per les ombres feixistes imperants, veu molt difícil (sobre) viure amb la seua condició d'homosexual i poder, així, continuar tasques periodístiques (va ser expulsat del seu treball per "actituds depravades").
Dins de la sinergia entre tots dos, hi ha conflictes davant la inviabilitat d'encadenar els seus sentiments, perquè aquesta pel·lícula és, sens dubte, una història d'amor impossible. I, d'aquesta manera, va passant la jornada particular, tan particular que per als dos suposa un despertar, un paradís finit on poder banyar-se en les aigües de l'amistat i de l'amor.
Fantàstica la posada en escena, els plans cinematogràfics, els detalls (les calces foradades, els retocs davant del mirall per posar-se guapa, el recolliment dels grans de café ...) i els moviments de càmera, amb uns immensos Marcelo Mastroianni i Sophia Loren i un final clarificador on es tanca el cercle iniciat per tornar, cadascú, a la seua cel·la particular.
UNA GIORNATA PARTICOLARE. 1977. Itàlia. Color. 105 Min.
Direcció: Ettore Scola
Intèrprets: Sophia Loren, Marcello Mastroianni, John Vernon, Françoise Berd, Patrizia Basso, Nicole Magny
Guió: Ruggero Maccari, Ettore Scola
Música: Armando Trovajoli
Fotografia: Pasqualino de Santis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada