La resistència en la dictadura
Les primeres imatges del documental estan extretes de Tillsammans (Junts), de Lukas Moodyson —una coproducció entre Suècia i Dinamarca— on es veu en l'any 1975 a un grup de suecs, fins i tot xiquets, celebrant la notícia, que acaben d'escoltar per la ràdio, de la mort de Franco. Ja de per si, aquesta seqüència és absolutament impactant. Com és possible que unes persones, tan llunyanes i alienes a la idiosincràsia espanyola, s'alegren de la mateixa manera com si hagueren sigut víctimes del seu cruel i dictatorial règim?
David Trueba, a partir de la vida del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio, construeix un interessantíssim documental on ens dóna a conéixer aquesta vinculació amb el poble escandinau.
Encara que no ho semblara, Espanya no estava del tota sola. Hi havia moltes persones que estaven conscienciades amb l'últim reducte feixista d'Europa (després de l'enderrocament de Salazar). Ja anteriorment hi va haver mobilitzacions contra la pena de mort de Julian Grimau i l'estat espanyol quedava, un cop més, com la vergonya d'Europa. El documental mostra la connexió que hi va haver entre aquests compromesos comunistes del país suec amb la resistència espanyola i d'aquí va sorgir l'emblemàtic disc "Canciones de la resistencia española". Un treball que realment va ser una odissea i un risc per a aquells que ho van fer possible, però que, gràcies a la seua ímproba i valent gesta, queda com un document que perviurà eternament.
Preferisc no explicar molt més per no arruïnar la sorpresa del seu visionat. No obstant això, sí que he de fer constar que el director madrileny fa un impecable treball d'investigació on conta a través de les seues entrevistes la complexa i atraient personalitat de Chicho Sánchez Ferlosio, un personatge i una família sorprenent si tenim en compte que era fill del falangista Sanchez-Mazas.
La seua manera de viure, d'enfrontar-se a l'ordre establert i la seua poesia en forma de cançons ens mostra que estem davant d'un personatge realment diferent. L'obra de Trueba a banda d'interessant i molt didàctica, ens motiva a estudiar més sobre aquest període del país i de descobrir les seues cançons i el seu temps. Val la pena.
SI ME BORRARA EL VIENTO LO QUE YO CANTO. 2019. Espanya. Color. 89 Min.
Direcció: David Trueba
Intèrprets: Documental (Intervencions de Chicho Sánchez Ferlosio)
Guió: Joan F. Losilla, David Trueba
Música: Chicho Sánchez Ferlosio
Fotografia: Julio César Tortuero, Noemí de la Peña
Crítiques de David Trueba:
Casi 40 (2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada