divendres, 13 de gener del 2023

(2) LA HISTÒRIA INTERMINABLE (1984), de Wolfgang Peteren

Només fantasia
Sempre he sigut partidari de diferenciar ben bé els llibres originals de les seues adaptacions cinematogràfiques. Evidentment, això és més fàcil d'acomplir quan no els llegeixes i sí que les veus. Nogensmenys, aquesta volta, vaig tenir l'avinentesa de completar-ne la lectura. Sóc conscient que aquest fet em restarà objectivitat a l'hora d'escriure qualsevol crítica, però, així i tot, intentaré ser el més imparcial que puga. 
Des d'un punt de vista fílmic cal dir que el metratge és molt entretingut, amb un bon treball en els elements fantàstics (malgrat que els efectes especials han envellit malament en els darrers anys). No obstant això, la pel·lícula analitza, de manera una mica pedestre, aspectes interns dels éssers humans. La novel·la —ho sent, però he de recórrer a ella— utilitzava el país de Fantasia com una mena de subterfugi per mostrar la profunditat psicològica de Baltasar Bastian Bux. Especialment, les seues volicions per abastar un autoconeixement ple, traduït en el canvi fonamental que hi experimenta per conéixer-se ell mateix. 
Sent justos era bastant difícil incloure-hi la gran quantitat d'aventures i matisos que apareixen al llibre (només es cobreix la primera part del film). Al final, Wolfang Petersen ha fet una adaptació lliure que té com a resultat una estimable obra, però que alhora esborra un xic l'esperit de la narració escrita. S'hi veu clarament a l'inici, quan es mostra un Baltasar prim, tot obviant un punt tan important com és la seua grassor, i també amb la relació amb son pare, la qual en un principi era lacònica. 
No he sigut imparcial, veritat?

DIE UNENDLICHE GESCHICHTE (THE NEVERENDING STORY). 1984. RFA. Color. 94 Min.
Direcció: Wolfgang Petersen
Intèrprets: Benoît Magimel, Pahoa Mahagafanau, Marc Susini, Matahi Pambrun, Alexandre Mello, Sergi López, Cécile Guilbert, Montse Triola, Lluís Serrat, Mareva Wong
Guió:  Wolfgang Petersen, Herman Weigel. Novel·la: Michael Ende
Música: Giorgio Moroder, Klaus Doldinger
Fotografia: Jost Vacano