(2) LA MADRE (2016), d'Alberto Morais

Desafecció social i familiar

Canalitzada des del punt de vista del fill, el film és una versió —més que pessimista, realista— d'un dels molts drames humans que pateixen diferents famílies en la societat. La seua mare, eix central de la història, és una víctima (una més) de la crisi econòmica i social provocada per un sistema injust. Si a això li afegim una personalitat totalment desapegada cap al seu progenitor (afavorida per la situació d'impotència en què es troba), aquest, menor d'edat, haurà de suportar una gran quantitat d'obstacles i necessitats per subsistir. 

Miguel fuig del centre de menors, cosa que per a ell suposa una espècie de presó que restringeix la seua llibertat, no obstant això, després de les moltes penúries que haurà de passar, tornarà a la seua presó com un mal menor davant les portes tancades de la societat. 

Cruel i dur relat. Un film de denúncia social que no s’ha de deixar de veure.

LA MADRE. 2016. España. Color. 89 Min.

Direcció: Alberto Morais
Intèrpretes: Javier Mendo, Laia Marull, Nieve de Medina, Ovidiu Crisan, Alexandru Stanciu, María Albiñana, Sergio Caballero, Jorge Motos, Pablo Ortega

Guió:  Alberto Morais, Verónica García, Ignacion Gutierrez-Solana
Música: Xema Fuentes, Vincent Barrière
Fotografia: Diego Dussuel