Víctimes del desengany
El que en un principi semblava un viatge per a començar una nova aventura laboral s'hi torna —inesperadament— en un malson per a Holly Martins. En arribar al seu destí, li comuniquen que el seu amic Harry Lime, el qual li havia promés feina, ha mort en un accident i que estan a punt de soterrar-lo. Arran d'eixe succés començaran a sorgir un seguit d'episodis que canviaran el seu punt de vista inicial, més encara quan —mitjançant el cap de la policia militar britànica— s'assabente que el seu amic està implicat en el mercat negre. Des de l'arrancada del metratge, Carol Reed ens presenta una pel·lícula misteriosa i intensa on tant protagonista com l'espectador es veuran introduïts en una voràgine d'esdeveniments que els hauran d'ordenar de la mateixa manera que un trencaclosques.
La cinta està situada en el començament de la guerra freda a Viena, quan la capital austríaca estava dividida en quatre zones ocupades pels estats aliats de la II Guerra Mundial. Aquesta contextualització ens dona a entendre l'època convulsa en la qual els personatges es mouen i les dificultats que arrosseguen per abastar un lloc digne en un espai tan desdibuixat. Uns dels mèrits de la narració, però, és la perfecta combinació dels diferents aspectes plantejats que li donen un interés especial a les situacions que s'exposen al film. Així, es conjumina la relativitat de l'amistat, l'amor (en aquest cas, no correspost), el mercat negre portat fins a uns límits macabres (traficar amb penicil·lina robada als hospitals militars, per a després adulterar-la produint amb això la mort o lesions incurables als xiquets). És dur —i amb això el públic assistent empatitza amb el protagonista— el fet de descobrir que l'amic de la teua vida i de la infantesa és un ésser sense escrúpols capaç de cometre semblants atrocitats.
A banda de jugar exquisidament amb la trama, l'obra destaca per una sorprenent utilització dels clars i obscurs, jugant amb les ombres d'una forma metafòrica i expressionista que reforça encara més el llenguatge formal aparent. La intervenció d'Orson Welles és colpidora i li dona un caire grandiloqüent a l'estructura i l'atmosfera cinematogràfica.
THE THIRD MAN. 1949. Estats Units. Color. 104 Min
Direcció: Carol Reed
Intèrprets: Orson Welles, Joseph Cotten, Alida Valli, Trevor Howard, Bernard Lee, Paul Hörbiger, Ernst Deutsch, Siegfried Breuer, Erich Ponto, Wilfrid Hyde-White, Hedwig Bleibtreu, Paul Birch
Guió: Graham Greene. Novela: Graham Greene
Música: Anton Karas
Fotografia: Robert Krasker
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada