La mort anticipada
Independentement de l'estat de salut en què es troben, la gent de la població nipona haurà d'obeir un vetust mandat: a l'edat de setanta anys aniran al cim de Narayama on seran abraçats pel Déu de la muntanya. Aquesta circumstància podria tenir cert sentit per al nostre pensament occidental si l'objectiu final fos assolir un altre lloc, com per exemple, una mena de recés que signifiqués un espai i un temps per a la reflexió davant l'adveniment de l'ocàs. No obstant això, cada civilització té les seues normes consuetudinàries i Immamura retrata aquí —en un context remot— els costums i les lleis que, intoxicades per les creences religioses, condueixen la seua població a sacrificis deshumanitzadors.La pel·lícula, amb una història i uns fets durs i despietats, està plena de bells paisatges exteriors i mostra les restriccions comportamentals i la lluita d'Orin per deixar els assumptes resolts abans de marxar cap a la muntanya assenyalada: assumptes familiars, trobar una dona pel seu fill i, en definitiva, seguir els designis marcats per complir la tradició.
El director japonés exposa, encertadament, d'una manera objectiva, uns fets d'un temps i un lloc emplaçats en una proximitat llunyana, doncs, en realitat, els trets conductuals i psicològics, d'alguna manera, s'hereten i arrosseguen fins als nostres dies.
Palma d'Or al festival de Cannes del 1983, un film atemporal que bé paga la pena revisitar.
NARAYAMA BUSHI-KO. 1983. Japó. Color. 130 Min.
Direcció: Shôhei Imamura
Intèrprets: Ken Ogata, Sumiko Sakamoto, Aki Takejo, Tonpei Hidari, Seiji Kurasaki, Kaoru Shimamori, Ryutaro Tatsumi, Junko Takada
Guió: Shôhei Imamura. Novela: Shichirô Fukazawa
Música: Shinichirô Ikebe
Fotografia: Masao Tochizawa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada