(2) MÉS ENLLÀ DE LES MUNTANYES (2015), de Jia Zhangke

Enfrontaments emocionals

Tot i les clares referències sobre els canvis socials esdevinguts a la societat xinesa, Més enllà de les muntanyes és un relat atemporal sobre aspectes emocionals relacionats amb les vivències dels éssers humans. La història s'obre amb la pugna interior de Tao. Ella ha de decidir entre l'amor que li professen Zang i Lianzi, tots dos amics de la infància. El primer, ric, amo d'una gasolinera i el segon, pobre, treballa en una mina de carbó. Tao es decantarà per Zang (amb posterior relació tempestuosa) i Lianzi acabarà enfonsat, menyspreant-la i abandonant el poble. No obstant això, Tao l'ajudarà incondicionalment molts anys després quan aquest contrau una malaltia greu. El director fragmenta l'esdevenir de la història en tres blocs narratius (cadascú rodat en diferent format, tot eixamplant-se a mesura que avancen) —els anys 1999, 2014 i 2025— on s'aprecien uns contrastos molt accentuats amb els salts de temps durant un quart de segle. 

 Com es pot observar en aquesta primera aproximació, conceptes com la presa de decisions, l'amistat, la solidaritat, l'odi i l'amor són pilars fonamentals en el desenvolupament de la trama. 

Cada decisió hi té les seues conseqüències. Per tant, Tao haurà d'afrontar una separació i, a més, fruit del patriarcalisme regnant, la pèrdua de la custòdia del seu fill. Tots aquests elements donaran lloc a una història de desferrament: Zang, superb i embogit per amassar fortuna s'estableix a Austràlia (com a llavor d'un futur millor) amb el seu fill Dollar (nom, obra del seu pare, absolutament aclaridor). Aquest arriba a l'adolescència (a les portes de l'edat adulta) mancat d'identitat, desarrelat de la seua cultura, de la seua mare i encara més, malgrat la proximitat, del seu pare. Però Dollar troba a Mia (la seua professora) una cosa així com la peça que li faltava per muntar el puzle, una barreja entre la figura materna que mai no va tenir i de la companya sentimental que necessitava per sentir-se realitzat. És per això que intenta abstreure's del seu pare per tal de no suportar la seua falta total d'enteniment (metaforitzat molt bé en les seues converses patètiques amb Mia com a traductora entre l'anglés i el mandarí). Un cop se n'escapa, i per tancar el cercle, determina visitar la seua mare, però la por la hi frena. 

El film, com es pot entendre bé, és un reflex de la vida mateixa, molt ben tractat pel seu director qui, a més, du a terme una crítica a la pèrdua d'identitat i dels valors originals de la societat a causa de l'acostament del país cap a una espècie de mercantilisme ferotge, on van tenint cabuda elements tan aterridors com la privatització i la corrupció.

SHAN GE GU REN. 2015. China. Color. 131 Min.

Direcció: Jia Zhangke
Intèrprets: Zhao Tao, Zhang Yi, Liang Jingdong, Dong Zijian, Sylvia Chang, Sanming Han, Zishan Rong

Guió:  Jia Zhangke
Música: Yoshihiro Hanno
Fotografia: Nelson Yu