(3) L'ÚLTIMA PROJECCIÓ (1971), de Peter Bogdanovich

Societat àrida

Anarene, un poble xicotet de la localitat de Texas a finals del 1951, és el microcosmos on els seus —estereotipats—habitants ofeguen les seues dèries, bellugant-se en uns espais àrids i desèrtics on la falta d'oxigen per respirar llibertat està a l'ordre del dia. 

Estem parlant d'un context on les normes socials segueixen un model preestablert: diferència de classes, la desigualtat de gènere, la família, el matrimoni... Un poble tancat on la mancança d'eixides i alternatives condueix a la gent, i especialment a la joventut, a una vida repetitiva on la desesperació condueix a un inexorable no-res quotidià. L'atmosfera és fosca, densa i claustrofòbica, i la insatisfacció és generalitzada. Per ella campa la infidelitat, la submissió, la manipulació i l'abús d'una manera que està del tot normalitzada. El billar i, sobretot, el cinema són metàfores de la necessitat d'un canvi en l'arquitectura del lloc i de la urgència per fugir-hi. 

Els personatges conviuen en una societat marcada per una clarivident patologia amb signes inequívocs com ara el comportament salpebrat de capricis de Jacy Farrou, la dependència dels nois i de Ruth Popper, l'adulteri consentit, l'amor perdut de Sam Lion o la paorosa indiferència dels homes del poble davant de l'atropellament del xiquet. 

La història, basada en la novel·la homònima de Larry McMurtry, conté una narració que s'ajusta al paisatge desolador que hi presenta, amb un suggestiu blanc i negre que contrasta amb els senyals de modernitat que hi aporta, especialment les sexuals. 

L'última projecció és un film molt interessant que destaca per la seua encertada anàlisi social.

THE LAST PICTURE SHOW. 1971. Estats Units. Blanc i Negre. 118 Min.

Direcció: Peter Bogdanovich
Intèrpretes: Timothy Bottoms, Jeff Bridges, Cybill Shepherd, Ben Johnson, Cloris Leachman, Ellen Burstyn, Randy Quaid, Sharon Taggart, John Hillerman, Clu Gulager

Guió:  Peter Bogdanovich, Larry McMurtry. Novela: Larry McMurtry
Música: Phil Harris, Johnny Standley, Hank Thompson
Fotografia: Robert Surtees