Principis humanitaris
Em sembla molt interessant com aquesta pel·lícula mostra subreptíciament l'atmosfera grisa i ombrívola que va crear el dictador Augusto Pinochet en el seu règim. En el seu visionat, podem comprovar com hi evita traure imatges explícites de les atrocitats comeses per l'esmentat general. Així, de resultes, l'espectador pot identificar-s'hi a través de l'angoixa de Carmen, el seu personatge principal. Carmen, és una dona de classe alta, muller d'un metge de prestigi i víctima d'una educació patriarcal la qual experimenta una metamorfosi en conéixer el jove revolucionari amagat a l'abadia del retor. És ací on l'obra fa una reflexió al voltant del canvi que poden experimentar les persones en ser testimoni de la realitat dels esdeveniments que els envolten. Per tant, l'empatia —entesa com el fet de realitzar-se en qualitat d'éssers humans i solidaritzar-se amb el patiment de l'altri —s'aixeca com un concepte primordial. La policia de Pinochet, la DINA, està a l'aguait i la situació es tensa, Carmen, però, ha d'eludir tots els entrebancs. Tindrà al seu costat al retor —un valent i, després, justificadament atemorit retor— que, com a bon cristià, anteposarà els seus principis humanitaris davant de les pràctiques d'un estat repressiu i injust. Crec que aquesta obra és honesta i brava en aquest aspecte, i per això, paga la pena donar-li un colp d'ull.
1976. 2022. Xile. Color. 95 Min.
Direcció: Manuel Martelli
Intèrprets: Aline Küppenheim, Nicolás Sepúlveda, Hugo Medina, Alejandro Goic, Antonia Zegers, Carmen Gloria Martínez, Marcial Tagle, Amalia Kassai, Gabriel Urzúa, Mauricio Pesutic
Intèrprets: Aline Küppenheim, Nicolás Sepúlveda, Hugo Medina, Alejandro Goic, Antonia Zegers, Carmen Gloria Martínez, Marcial Tagle, Amalia Kassai, Gabriel Urzúa, Mauricio Pesutic
Guió: Manuela Martelli, Alejandra Moffat
Música: Mariá Portugal
Fotografia: Soledad Rodriguez
Música: Mariá Portugal
Fotografia: Soledad Rodriguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada