Amor atemporal
De la infància a la vellesa —del rosa al groc— i l'amor (o l'enamorament) com a conducte transmissor de sentit de vida. Com no identificar-nos amb els dos preadolescents i la subtilesa dels seus gestos, les seues mirades, els seus pensaments i les seues fantasies? Entre la metàfora, l'al·legoria i la poesia —fantàstic el retrat de la ciutat de Madrid dels anys seixanta— els xiquets juguen i descobreixen l'estadi de l'amor en tota l'extensió de la paraula. Amor atemporal que sobrevola pels éssers humans amb la mateixa validesa, fiabilitat i intensitat. La proposta del film és molt atraient i es plasma en eixa història final tendra i groguenca on els ancians, controlats sota l'atenta mirada de l'autoritat, hi tornen a ser dependents. No hi ha converses, hi ha missatges amb paper arrugat trufats fins i tot de copy paste, però plens de romanticisme. Un bell film
.
DEL ROSA... AL AMARILLO. 1963. Espanya. Color. 88 Min.
Direcció: Manuel Summers
Intèrprets: Cristina Galbó, Pedro Díez del Corral, Lina Onesti, José Vicente Cerrudo, María Jesús Corchero
Intèrprets: Cristina Galbó, Pedro Díez del Corral, Lina Onesti, José Vicente Cerrudo, María Jesús Corchero
Guió: Manuel Summers
Música: Antonio Pérez Olea
Fotografia: Francisco Fraile
Música: Antonio Pérez Olea
Fotografia: Francisco Fraile
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada