dilluns, 19 de juny del 2023

(4) DIES DEL CEL, de Terrence Malick (1978)

Interpretació i comprensió de la realitat
Concidionats per les circumstàncies que ens envolten, especialment per l'atzar, els éssers humans —per tal d'esquivar les dificultats— tendim a comportar-nos d'una manera determinada. El lloc on naixem, la família o grup social on ens ha correspost desenvolupar-nos (genètica i ambient) o el període històric que ens ha tocat viure, conformen un complex entramat que ens obliga a realitzar una adaptació constant. Tot i això, cada persona actua de manera diferent davant el mateix estímul, i en conseqüència, es forgen històries heterogènies. 
Bill, Abby i Linda formen un triangle que intenta escapar de les dures condicions que la vida li ha proporcionat. Per aquest motiu, intenten fugir de la pobresa de Chicago per treballar com a bracers als grans camps de blat de Texas i, en contrast, el patró de les extensions ostenta una gran riquesa. A partir d'aquell moment començaran a fluir estratègies, maquinacions, emocions i sentiments. 
El director trena unes imatges carregades de poesia a través d'un minuciós treball minimalista (l'esdevenir quotidià, el treball al blat, les converses, les relacions personals, el modus vivendi de les persones que treballen...) i recolzat per una fotografia excel·lent d'espais i conductes expressives naturals de Néstor Almendros (de fet, li va valer un Oscar de l'Acadèmia de Hollywood). 
El guió, escrit íntegrament pel realitzador, conjuga molt intel·ligentment passions humanes, elements existencialistes (la mort imminent del granger), la pugna entre el bé i el mal o la mal·leabilitat de l'amor. Tot es genera a través de la veu en off de Linda, la germana petita, que narra d'una manera profunda, el transcurs dels esdeveniments a la seua estada als camps. Malick s'allunya dels cànons comercials i imposa el seu estil personal a l'hora de comunicar-se amb l'espectador. Aquesta peculiaritat dota el film d'un realisme inusitat a les imatges per les quals les pauses, els gestos i els silencis prenen molta importància. 
L'engany (parella que es fa passar per germans per evitar la pobresa), la gelosia, la proximitat de la mort, la dificultat de l'amor, les contradiccions, l'ambició desfermada, la línia tan fina que separa la bondat de la maldat... Elements terrenals, tan humans i tan identificables, es condensen en aquesta tragèdia amb elements shakespearians, capaç de tancar-li la boca al desgastat pleonasme del cinema com a ficció i obrir-li les portes com a interpretador, captador i entenedor de la realitat .
 
DAYS OF HEAVEN. 1978. Estats Units. Color. 94 Min
Direcció: Terrence Malick
Intèrprets: Richard Gere, Brooke Adams, Sam Shepard, Linda Manz, Robert J. Wilke
Guió: Terrence Malick
Música: Ennio Morricone
Fotografia: Néstor Almendros