L'acceptació del pas del temps
Opening night fa una anàlisi sobre la crisi personal -canalitzada a través de l'experiència teatral- d'una dona de mitjana edat. En aquesta reflexió sobre la maduresa hi ha una interessant analogia entre l'obra representada i els continus trontolls que esdevenen dins la ment de la protagonista. “La segona dona”, títol de la representació, suposa una mena de metàfora sobre el procés que va des de la joventut cap a la senectut; aquest espai transitori on desapareix el nostre jo jove per donar pas al nostre jo madur. Es dóna la circumstància que l'actriu principal es troba a la mateixa tessitura, és a dir; la negació a admetre la vellesa. Si a tots aquests factors sumem ser testimoni de la mort d'una fan incondicional, donarà com a resultat l'obertura de les portes cap a la fosca depressió existencialista i la lluita per la seva acceptació.
Mentrestant cal destacar un meritori treball actoral i de posada en escena. És sabut que Cassavettes va ser un innovador en la creació d'un cinema independent allunyat del cinema convencional. Si bé, aquest film resulta una mica excessiu de metratge. Crec que hagués guanyat amb menys durada.OPENING NIGHT. 1977. Estats Units. Color. 143 Min
Direcció: John Cassavettes
Intèrprets: Gena Rowlands, John Cassavetes, Ben Gazzara, Paul Stewart, Zohra Lampert, Laura Johnson, James Karen, Joan Blondell
Guió: John Cassavettes
Música: Bo Harwood
Fotografia: Al Ruban
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada