Autodestrucció
Fer una mirada pessimista i decadent sobre la vida potser és políticament incorrecte. No acabe d'entendre per quina regla de tres se sol deixar de gaidó la realitat i tot ha de ser —forçosament— positiu quan les ombres, els llums, les alegries i les penes formen part de l'esdevenir quotidià de l'ésser humà. Aquesta pel·lícula, a banda comprendre eixe punt de vista, s'endinsa en un món més enllà de la foscor, on els problemes i la dependència psicològica i fisiològica són unes companyes de vint-i-quatre hores. Dues persones Ben i Sera, perdudes en els seus problemes i sumides en l'alcohol i en l'explotació sexual, s'hi troben, es comprenen i es necessiten. A partir d'ahí comença un joc de volença personal i de necessitat mútua on naix una relació sòrdida, però vertadera, d'amor abnegat, asexuat i incondicional.
Les imatges, dures, són reflectides a través d'una càmera excitada que emfatitza els efectes nocius de l'alcohol del protagonista. El resultat és un film despiadat i descarnat que deixa en l'espectador un pòsit de desassossec i d'angoixa. I és que tirar la vida d'eixa manera tan autodestructiva o abandonar-se i deixar-se arrossegar per altres no és pas una bagatel·la; ambdós habiten dintre d'un pou sense fons, i —mentre poden— naden en el recés de les seues térboles aigües per a trobar la pau en l’abisme.
LEAVING LAS VEGAS. 1995. Estats Units. Color. 112 Min
Direcció: Mike Figgis
Intèrprets: Nicolas Cage, Elisabeth Shue, Julian Sands, Richard Lewis, Steven Weber, Kim Adams, Emily Procter, Valeria Golino, Marc Coppola, Thomas Kopache, Carey Lowell
Guió: Mike Figgis. Novel·la: John O'Brien
Música: Mike Figgis
Fotografia: Declan Quinn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada