Intentant fugir
Aquesta adaptació al cinema de la novel·la homònima de Georges Bernanos em sembla sorprenent perquè hi preval la comunicació no verbal —això és; gestos, mirades, conductes i les el·lipsis— als diàlegs. Hi retracta amb molt de realisme l'angoixa que pateix la jove protagonista en una atmosfera marcada per la pobresa, l'abús, la humiliació i la falta d'afecte. Amb una mare moribunda i un pare alcohòlic, sever i castrador, Mouchette haurà de suportar situacions agòniques en un marc de cruesa en tots els àmbits que hi apareixen: d'educació, familiar i de relacions socials. És per això que, en cada acte, aquesta adolescent tracta de rebel·lar-se i buscar un bri d'oxigen, una mica d'aire per respirar i per alliberar-se d'un context que l'ofega i al qual no pot adaptar-se. Malauradament, el caçador furtiu —amb qui en un primer momet s'identifica per ser, com ella, marginal— serà una decepció perquè suposarà la continuació d'eixe ambient tòxic. La pel·lícula juga, com s'ha comentat al principi, amb els silencis i també amb les ambigüitats. Com a espectador hem d'endinsar-nos en cadascun dels personatges per tal d'entendre les seues posicions, emocions i sentiments. L'escena dels cotxes de xoc és un clar exemple del que la protagonista vol abastar que no és altra cosa que apropar-se a la felicitat. Fruir amb els plaers que ens dona la vida: la pruïja del primer amor i en definitiva, passar estones agradables. A més a més, la història situada en un entorn patriarcal i de repressió, conté conceptes com l'adulteri consentit, l'alcoholisme i el masclisme recalcitrant.
Cal dir que el film té algunes escenes mal resoltes (em sembla inversemblant, per exemple, la baralla entre el guàrdia Mathieu i Arséne). No obstant això, per les virtuts abans esmentades, Mouchette és una obra amb aspectes interessant que val la pena veure.
MOUCHETTE. 1967. França. Blanc i negre. 78 Min
Direcció: Robert Bresson
Intèrprets: Nadine Nortier, Jean-Claude Guilbert, Jean Vimenet, Marie Cardinal, Marie Susini, Paul Hébert, Liliane Princet, Marine Trichet
Guió: Robert Bresson. Llibre: Georges Bernanos
Música: Jean Wiener
Fotografia: Ghislain Cloquet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada