La pressió social
"Quan et cases, poques vegades podrem fer el que estem fent avui, però abans; gaudim de la vida." Aquesta clarificadora frase —en una confortable conversa en un restaurant entre Akiko Miwa i la seua filla— dona compte de tot allò que circula dins de les dues protagonistes d'aquest film que guarda molts paral·lelismes amb Primavera Tardana (1949). I és que Tardor tardana aborda de nou la moral dels costums japonesos. Si a la primera obra esmentada se centrava en la figura del pare i fill, en aquest cas la càmera del director analitza la relació maternofilial assetjada pels constants atacs de la societat (personificada en els tres personatges amics del seu difunt marit). Davant d'aquesta tessitura en forma de forta pressió social, la pugna entre decisió personal versus dictats socials obrirà pas a diferents maneres d'actuar que estaran sotmeses a la trista ombra d'un espai concret d'història determinada (estem condicionats per l'atzar i per la situació?).
Interessant film en el qual Yasujiro Ozu ens torna a donar una altra lliçó de com emocionar-nos amb tan poc.
AKIBIYORI. 1960. Japó. Color. 123 Min.
Direcció: Yasujiro Ozu
Intèrprets: Setsuko Hara, Miyuki Kuwano, Shinichiro Mikami, Kuniko Miyake, Nobuo Nakamura, Mariko Okada, Chishu Ryu, Shin Saburi, Keiji Sada
Guió: Kogo Noda, Yasujirō Ozu. Novela: Ton Satomi
Música: Takinori Saito
Fotografia: Yuuharu Atstuta
Crítiques de Yasujiro Ozu (clicar en aquest mateix enllaç)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada