L'intermediari tòxic
La religió pot tenir diverses accepcions i interpretacions. Totes busquen el significat de la vida i veneren un o més éssers suprems. Tot i que se suposa que el seu objectiu final és fer el bé al proïsme, la història suggereix el contrari. Sent-hi objectius, podríem afirmar que es tracta d'una caòtica hermenèutica amb resultats devastadors per a la humanitat. Holly Spider se submergeix en el tema del fanatisme religiós i el seu paroxisme, bo i centrant-se en les víctimes d'una societat patriarcal i misògina on la injustícia afecta principalment els més pobres, especialment al gènere femení. La pel·lícula t'introdueix des del primer instant en un entorn pertorbador, amb el protagonista a cavall de la seua motocicleta fent una exploració visual per atrapar la seua pròxima víctima.
M'agradaria destacar-hi la interpretació de Mehdi Bajestani. Hi sap com transmetre sensacions. Res més veure-l'hi, experimentem angoixa. És aquell tipus de personatge que aparentment porta una vida normal, però que sabem que amaga alguna cosa malèvola.
L'obra exposa alguna cosa que ja sabem: el mal es pot inocular. Provoca calfreds el fet de veure al fill com explica el modus operandi del seu pare a l'hora d'assassinar les seues víctimes. Però, hi ha més: Saeed —tot i que realment és un psicòpata i un assassí en sèrie que mata a 16 prostitutes— als ulls de la societat és un heroi; algú compromés amb la xaria que es dedica a "netejar" els carrers de dones corrompudes. Això s'estén a la seua dona i, per descomptat, al seu fill.
A més a més, ens trobem amb Rahimi, periodista i, a sobre, dona. Ningú la pren seriosament i l'hi posaran tots els impediments per poder treballar-hi amb garanties. La pel·lícula parla d'ella, i, per tant, de les dificultats de ser dona a la societat islàmica. És, en definitiva, un homenatge a elles i una denúncia de la seua situació.
La fragilitat i corrupció de les institucions també s'assenyalen en el metratge a través de la policia i la judicatura. He de confessar que l'espectador queda enganyat (igual que el protagonista en la seua fatalitat). És aquí on es reflecteixen les grans deficiències de la república islàmica, en la qual religió (la xaria) i política estan absolutament vinculades.
Dins d'aquest tumult i desordre, la pel·lícula reserva un espai per a l'admiració i, possiblement, per a l'amor. A vegades, no és necessari expressar amb paraules el que sentim: en la relació entre els dos periodistes s'hi pot observar i la càmera ho exposa —amb la inestimable ajuda dels intèrprets— clarament. I és que el director utilitza un hàbil llenguatge fílmic i un àgil guió que aborda drama, injustícia i quotidianitat. Potser la humanitat només necessite les seues dones i homes per fer el bé, sense intermediaris tòxics com la religió.
HOLLY SPIDER. 2022. Dinamarca. Color. 117 Min
Direcció: Ali Abbasi
Intèrprets: Zar Amir Ebrahimi, Mehdi Bajestani, Arash Ashtiani, Sina Parvaneh, Forouzan Jamshidnejad, Nima Akbarpour, Mesbah Taleb, Firouz Agheli, Sara Fazilat, Alice Rahimi
Guió: Ali Abbasi, Afshin Kamran Bahrami. Historia: Jonas Wagner. Biografía sobre: Saeed Hanaei
Música: Martin Dirkov
Fotografia: Nadim Carlsen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada